L’àliga i la guineu

na àliga i una guineu que eren grans amigues van decidir anar a viure juntes amb la idea que aquest fet reforçaria la seva amistat. Llavors l’àliga va escollir un arbre molt alt per a pondre allà els seus ous, mentre que la guineu va amagar els seus cadells sota uns arbusts al peu del mateix arbre.

Un dia que la guineu va sortir a buscar menjar, l’àliga, que tenia els pollets morts de gana, va llançar-se sobre els cau de la guineu, es va endur els cadells i ella i els seus pollets se’ls van menjar, gaudint d’un bon tiberi.

Va tornar la guineu i en descobrir el que havia passat, li va fer més mal saber que no es podria venjar que no pas que les seves cries haguessin mort; Com podria ella, sent un animal terrestre, sense poder volar, perseguir a algú que vola?

Es va haver de conformar amb el consol dels dèbils i impotents: Maleir des de lluny al seu enemic.

Però no va passar gaire temps que l’àliga va rebre càstig per la seva traïció.

Voltaven pel camp uns pastors sacrificant una cabra; va llençar-s’hi l’àliga i se’n va endur una víscera que encara tenia una mica de foc, deixant-la al seu niu.

Va venir una ventada i el foc va passar a la palla que formava el niu, cremant també als petits pollets, que de tant petits que eren encara no sabien volar i van caure a terra.

Aleshores va córrer la guineu i, tranquil·lament, va devorar els pollets davant dels nassos de la seva enemiga.