El gall de les botes grogues

i havia una vegada un vell que tenia un gall. El vell era tan pobre que no guanyava prou per a menjar ell i el gall. Per això, el gall se’n va anar a córrer món. El gall anava cantant: «He de buscar fortuna per a treure al meu amo de la misèria…». De sobte, va veure una bossa tirada al mig del camí. El gall es va posar molt content quan va veure que en la bossa hi havia dues monedes d’or.

Va agafar la bossa al bec i va decidir tornar a casa del seu amo.

Pel camí, es va creuar amb el carruatge de l’home més ric de la regió. Llavors, el ricàs va cridar:

«Cotxer, porta’m la bossa que porta aquell gall en el bec». El ricàs va guardar en la seva butxaca les dues monedes d’or va seguir el seu camí. El gall, darrere del carruatge, cridava una vegada i una altra: «Quiquiriqui, quiquiriqui, torna’m els meus diners…».

Llavors, el ricàs, molt enfadat, va cridar: «Cotxer, atura’t al costat d’aquell pou i llença a dins a aquest gall cabut».

Quan el gall va caure al pou va començar a engolir aigua. Engolint i engolint, es va beure tota l’aigua del pou; va sortir a fora i va córrer darrere del carruatge cridant:

—Quiquiriqui, quiquiriqui!, torna’m els meus diners…

—Maleït gall, ja et donaré el teu merescut —va protestar el ricàs.

Quan van arribar a casa seva, va dir a la cuinera: «Fica aquest gall dins del forn».

Quan el gall es va trobar entre les flames, va tirar tota l’aigua del pou. El forn es va apagar, la cuina es va inundar i l’aigua va desbordar tota la casa. El gall va sortir del forn i va començar a picotejar en la finestra del ricàs: «Quiquiriqui, quiquiriquio, torna’m els meus diners…».

«Tireu a aquest gall a l’estable», va cridar el ricàs. Llavors, els criats van tirar el gall al mig del ramat de bous i vaques, perquè l’aixafessen .Però el gall va començar a engolir un per un tots els bous i totes les vaques. Quan va acabar amb tots els ramats, el gall era gran com una muntanya. Se’n va anar a la finestra del ricàs i va cridar: «Quiquiriqui, quiquiriqui, torna’m els meus diners…».

El ricàs va empènyer el gall al soterrani on guardava totes les seves riqueses.

«A veure si t’entravesses amb una moneda», pensava el ricàs. Però el gall va engolir totes aquelles riqueses. I no es va entravessar; perquè va tornar a cridar: «Quiquiriqui, quiquiriqueri, torna’m els meus diners…».

El ricàs, desesperat, li va tirar les dues monedes i va dir: «No vull tornar a veure’t per aquí». Quan va aconseguir recuperar els seus diners, el gall cabut es va encaminar a casa del seu amo. En veure aquell gall tan enorme i tan fort, totes les aus del corral del ricàs van començar a caminar i a volar darrere d’ell. I quan va arribar a casa del seu amo li va dir: «Estén un llençol gran en el terra». El gall va sacsejar amb força les ales i van començar a caure monedes i joies i pedres precioses; després vaques, vedelles i bous… El vell estava molt content i no sabia que fer amb tantes riqueses. Abraçava al seu gall i li donava les gràcies per tot el que havia portat. Des d’aquell dia, el gall i el vell van tindre una vida folgada.

Van construir una casa gran amb un jardí molt bell i enormes corrals. El vell li va comprar al seu gall unes botes grogues i un collar d’or i tots els dies sortia de passeig amb ell. El gall anava pels carrers del poble molt estirat amb el seu collar d’or i les seves botes grogues.