Blancaneu

Anònim

n un país molt llunyà hi vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.

La madrastra preguntava al seu mirall màgic:

—Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?

I el mirall contestava :

—Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.

I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:

—Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?

Però aquesta vegada el mirall va contestar:

—La més bella és Blancaneu.

Llavors la Reina, plena d’ira i d’enveja, va buscar un caçador i li ordenà:

—Emporta’t Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d’haver realitzat el meu encàrrec, porta’m en aquest cofre el seu cor.

Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d’un senglar.

Blancaneu, en veure’s sola, va sentir por i plorà. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d’alba, va arribar a una clar en el bosc i descobrí allà una casa preciosa.

Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida.

Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s’admiraren en descobrir a Blancaneu.

Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.

Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:

—Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?

—Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.

Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d’innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.

Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.

En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se’n poguessin acomiadar.

En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneu va quedar enamorat d’ella. Va voler acomiadar-se’n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d’amor que li havia fet el príncep va trencar l’encanteri de la malvada Reina.

Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d’aleshores tots visqueren feliços.