El llop i l’anyell

Un anyell al riu bevia,

més amunt ho feia el llop;

l’un era tot innocència,

l’altre dolent i orgullós.

—Per què m’has embrutat l’aigua?

a l’anyell increpà el llop.

—Com puc haver-la embrutada,

si estic més avall que vós?

—Bé, mes ara em maleeixes.

—No és pas cert, altiu senyor.

—Sí, ton pare fa sis mesos,

m’ofenia sense raó.-

—Penseu que en aquesta data

encara jo no era al món.-

—És que els meus camps destrueixes.-

—No tinc dents, no tasto mos.-

—Tant se val, no em pots convèncer,

no hi valdran raons ni plors.-

I, agafant l’anyell amb fúria,

va menjar-se’l dalerós.