El conte de Pomperipossa
i el seu gran nas

Lena Manson
(Suècia)

havia una vegada, fa molts i molts anys, una bruixa molt vella que es deia Pomperipossa. No és un nom molt maco però, malgrat tot, és més maco que ella mateixa.

Podeu imaginar-vos com era?

Tenia dos ulls vermells i petits i una boca grossa amb només tres dents. A les mans tenia un munt de berrugues i a l’esquena tenia una gran gepa. També mastegava tabac, a l’igual que un home; era molt fastigosa.

Ella vivia sola en una caseta al mig del bosc; la seva caseta estava feta de xoriços, pernils, i, en comptes de maons hi havia bombons.

Ningú no s’atrevia a acostar-s’hi, ni tan sols un troll, perquè era molt dolenta. Cada cop que algú s’hi acostava el convertia en una taula, en un pissarrí o en una altra cosa. Era una bruixa molt perillosa. La seva pena més gran era que cada cop que encantava a algú, el seu nas creixia una mica més. Això era un càstig!

En el mateix bosc on vivia Pomperipossa també hi vivia un rei i aquest tenia dos fills: un príncep que s’anomenava Pep i una princesa que es deia Pepa. Un dia van passejar amb el seu servent, que era tan formal, tan formal, que només sabia dir «Ah» o «Oh».

—Volem anar al bosc —digué el príncep Pep.

—Ah! —digué el servent, i els va acompanyar.

Després d’una estona van arribar a un pantà i el servent va mullar els seus peus perquè portava sabates de seda.

—Oh! —va dir, i va tornar corrents al castell per posar-se unes botes.

Però abans de marxar es va posar el dit al nas i digué:

—Ba!

Això significava: «espereu aquí, príncep Pep i princesa Pepa, fins que jo torni amb les meves grans botes ben posades».

Però, és clar, això no ho podien entendre els fills del rei, i així doncs van continuar el seu camí, allunyant-se cada cop més del castell.

Aquest bosc era el mateix on vivia Pomperipossa!

Tots els ocells van començar a piular:

—Piu, piu, no aneu allà, no hi aneu!

Però això el príncep Pep tampoc no ho podia entendre i li digué a la seva germana:

—Què et sembla si ens aventurem? És que, és tan avorrit estar-se a casa. Mira, jo tinc sis monedes, quantes en tens tu, princesa?

—Jo només en tinc una —va dir la princesa Pepa— però sé fregir pomes.

—Llavors quasi saps cuinar —digué el príncep Pep—, tu pots ser la meva serventa.

Així doncs van aventurar-se fins que van arribar a la caseta de Pomperipossa, que estava feta de xoriços, pernils i bombons.

—Anem a sopar —digué el príncep Pep, i va agafar un gran xoriço de la casa.

Llavors Pomperipossa va treure el seu nas enorme de la casa i els mirà.

—Entreu, entreu —va dir—. Jo sóc la vostra fada. Vaig a fer-vos uns creps amb melmelada.

El príncep Pep i la princesa Pepa la van creure i van entrar a la casa, encara que tenien molta por.

—Mmmmmm —digué Pomperipossa, i els mirà—. No he menjat ànecs fa molt de temps…

I en dir això va fer uns gestos màgics i, de sobte, el príncep Pep i la princesa Pepa van convertir-se en dos ànecs petits i blancs.

—Uiiii —digué Pomperipossa tot tocant-se el nas, perquè en el mateix instant que havia encantat el príncep Pep i la princesa Pepa en ànecs, el seu nas havia crescut una mica més.

—Això t’està bé per malvada! —digueren tots els ocells del bosc.

—Anem a buscar ajut —van dir tots els ocells. I van anar a buscar la cigonya perquè els aconsellés.

La cigonya és l’ocell més savi de tots els ocells perquè cada hivern va a Egipte per estudiar els jeroglífics de les piràmides.

—Ara anireu a nedar, ànecs meus —digué Pomperipossa. I els va conduir al llac amb el seu gran bastó—. Això és el que us mereixeu, i a més gaudiré molt quan us rosteixi en un gran foc aquesta nit.

—Hahaha! —van dir els nens—. No voleu dir creps, creps amb melmelada?!?!

Perquè, com sabeu, els ànecs nomé poden menjar gripaus negres i herba mullada i això no es pot comparar amb les dolces confitures que mengen els reis.

Pomperipossa era a la vora del llac, recolzada en el seu nas, que ara era tan i tan llarg com les seves cames.

De sobte, va sentir un cruixir darrera seu i es girà. Era el servent que havia tornat del castell i després havia estat buscant els fills del rei desesperadament.

—Ah! —digué el servent quan va veure Pomperipossa—. Bah! —digué tot traient la seva espasa per tallar el seu nas.

Però Pomperipossa el va convertir immediatament en un pardal.

—Piu, piu… —digué el pardal, tot saltant …

—Hahaha —van queixar-se el príncep Pep i la princesa Pepa.

—Sí, sí!!! Queixeu-vos, queixeu-vos —va riure Pomperipossa molt contenta de si mateixa.

—No hi ha res que pugui trencar l’encanteri. Si no sentiu el crit més espantós que existeix; si sentiu aquest crit, tot el que jo he encantat tornarà a ser normal i jo em convertiré en una pedra. Però això espero que no arribi a passar fins d’aquí a molts milers d’anys —va dir Pomperipossa mentre mastegava un quilo de tabac de cop.

—Tan de bo que passi això —digueren tots els ocells.

—M’esteu posant tan furiosa que el meu nas comença a suar —digué Pomperipossa tot remullant el seu nas a l’aigua per refrescar-lo. Però això mai no ho hagués fet si hagués sabut que en aquest llac hi vivia un cranc que no havia menjat res des de feia tres dies. Aquest cranc va pessigar el seu nassot i Pomperipossa va començar a cridar.

—Aaahh!!!

Però el cranc no va deixar de pessigar-la i Pomperipossa va cridar encara més fort.

—Aaaaahhh!!!

—Això és el crit més espantós que mai no es pugui sentir —va dir la cigonya. I ella digué la veritat perquè els ocells mai no diuen mentides.

Aleshores es va trencar l’encanteri, és a dir, els dos ànecs es van convertir en el príncep Pep i la princesa Pepa, i el petit pardal es va convertir en el servent.

—Ah, Ba, Bé!! —digué el servent tot agafant les mans del príncep Pep i la princesa Pepa i van començar a córrer fins arribar al castell.

Allí els esperava el rei, que estava molt enfadat perquè havien trigat molt.

—Na! —digué el servent per calmar-lo… i llavors, el rei va entendre que havien estat encantats per Pomperipossa i que no hi havien pogut fer res. Ell va quedar molt commogut i va donar al servent la distinció més bonica que existia, i als seus fills els va donar la poma del regne, la meitat a cada un.

Pomperipossa es va convertir en una pedra… Tu encara pots anar a veure-la si vas en aquest llac. Un cop cada any i el mateix dia que es va convertir en pedra tot tornarà a ser com abans. El cranc tornarà a aparèixer tot pessigant el nas de la Pomperipossa i ella cridarà tan fort que es produirà un eco a totes les muntanyes del voltant.

Però quin dia és?… Això només ho sé jo… i no us ho diré pas!!!

Tot contes
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
GransClassics1.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0014.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0020.xhtml
Section0022.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0037.xhtml
Section0039.xhtml
ArreuMon1.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
Section0084.xhtml
Section0085.xhtml
Section0086.xhtml
Section0087.xhtml
Section0088.xhtml
Section0089.xhtml
Section0091.xhtml
FaulesIsop.xhtml
Section0092.xhtml
Section0093.xhtml
Section0094.xhtml
Section0095.xhtml
Section0096.xhtml
Section0097.xhtml
Section0098.xhtml
Section0008.xhtml
Section0010.xhtml
Section0099.xhtml
Section0100.xhtml
Section0101.xhtml
Section0102.xhtml
Section0103.xhtml
Section0104.xhtml
Section0105.xhtml
Section0106.xhtml
Section0015.xhtml
Section0107.xhtml
Section0108.xhtml
MesNous.xhtml
Section0109.xhtml
Section0110.xhtml
ContesVers.xhtml
Section0111.xhtml
Section0112.xhtml
Section0113.xhtml
Section0114.xhtml
Section0115.xhtml
Section0116.xhtml
Section0117.xhtml
Section0118.xhtml
Section0119.xhtml
Section0120.xhtml
Section0121.xhtml
Section0122.xhtml
Section0123.xhtml
Section0124.xhtml
Section0125.xhtml
Section0126.xhtml
Section0127.xhtml
Section0128.xhtml
Section0129.xhtml
Section0130.xhtml
Section0131.xhtml
Section0132.xhtml
Section0133.xhtml
Section0134.xhtml
Section0135.xhtml
Section0136.xhtml
RamonLlull.xhtml
Section0090.xhtml
Section0137.xhtml
Section0138.xhtml
Section0139.xhtml
Section0140.xhtml
Andersen1.xhtml
Section0150.xhtml
Section0157.xhtml
Section0151.xhtml
Section0141.xhtml
Section0142.xhtml
Section0143.xhtml
Section0144.xhtml
Section0145.xhtml
Section0146.xhtml
Section0147.xhtml
Section0152.xhtml
Section0148.xhtml
Section0153.xhtml
Section0154.xhtml
Section0149.xhtml
Section0155.xhtml
Section0156.xhtml
GermansGrimm.xhtml
Section0158.xhtml
Section0159.xhtml
Section0160.xhtml
Section0161.xhtml
Section0162.xhtml
Section0163.xhtml
Section0164.xhtml
Section0165.xhtml
Section0166.xhtml
Section0167.xhtml
Section0168.xhtml
Section0169.xhtml
Section0170.xhtml
JoanAmades.xhtml
Section0171.xhtml
Section0172.xhtml
Section0173.xhtml
Section0174.xhtml
Section0175.xhtml
Section0176.xhtml
CarmenKarr.xhtml
Section0177.xhtml
Section0178.xhtml
Section0179.xhtml
Section0180.xhtml
Section0181.xhtml
Section0182.xhtml
Section0183.xhtml
autors.xhtml