El llop i la grua

Per menjar massa de pressa

al brau llop se li entravessa

un ossot al mig del coll;

de treure’l no té manera,

s’esgarrapa, es desespera,

va d’ací d’allà com foll.

Tot capbaix, brandant la cua,

a una jovençana grua

es presenta llagrimós,

i li fa mansoi ofrena:

—Si em treieu d’aquesta pena

donaré quant voldreu vós.

I la grua compassiva

del llop a la boca aspriva

fica el cap i coll endins,

i li treu l’ossot alhora,

llavors diu: —Ja el tens a fora,

pots pagar-me amb uns llobins.

La fera desagraïda

respon: —Marxa de seguida,

t’he fet un favor molt gros

de no haver-te degollada,

quan ta testa era ficada

al meu coll per treure’m l’os.