El rei amb orelles d’ase

Llegenda tradicional irlandesa

n dia, un missatger va trucar a la porta d’una casa d’una pobra vídua.

«El teu fill ha de venir a trobar el rei demà al matí .El Rei té una feina especial per a ell», va dir.

La pobra dona estava molt amoïnada. El seu fill era perruquer i un cop l’any el Rei manava a un perruquer tallar-li els cabells. El que era estrany era que cap perruquer tornava a casa després de la visita al Rei.

Ningú sabia que el rei tenia un terrible secret. Tal com sentiu tenia unes orelles estranyes que havia d’amagar, i per fer-ho es tallava el cabell d’una forma molt especial. De fet, les seves orelles eren iguals a les d’un ase. Tots els perruquers que havien tallat el cabell del Rei havien estat executats immediatament, de tal forma que cap pogués revelar aquest terrible secret.

La dona s’ho va manegar per anar a veure el Rei. «El meu fill és tot el que tinc en aquest món», va suplicar la dona. «Siusplau, no el matis, si el matessis ningú podria cuidar de mi».

El Rei va sentir compassió per la vella i va meditar durant una bona estona. «Estaré d’acord a perdonar-li la vida, sota una condició» —va respondre—. «El teu fill ha de prometre que mai dirà a cap persona viva sobre res del que vegi mentre sigui al castell».

L’endemà el fill va arribar per tallar els cabells del Rei. Imagineu-vos la seva sorpresa quan va veure les orelles del Rei! Però com que era un noi força espavilat, va comprendre ràpidament que la seva vida dependria de guardar aquest secret, així que no va dir res.

A mesura que el temps passava, la seva mare va notar que el seu fill no estava bé. No podia ni menjar ni dormir. Semblava que hi havia alguna cosa que el pertorbés, però cada vegada que li preguntava ell evitava respondre.

Va decidir enviar-lo a un druida. «Jo no puc ajudar-lo», va dir-li. «Ell és posseïdor d’un terrible secret. I ha promès no dir-lo a cap persona viva, però fins que no ho expliqui no millorarà».

El savi druida va estar pensant una bona estona. «Tinc la solució al problema. Ha d’anar al bosc i trobar el salze alt que creix al costat del rierol. Si xiuxiueja el secret a les fulles, la promesa romandrà sense trencar, ja que no ho haurà dit a cap persona viva».

El noi va fer el que li havia dit i a l’instant va sentir-se com si li haguessin tret un terrible pes de sobre l’esquena.

Però aquest no és el final de l’història. Uns quants dies més tard, el músic de la cort del Rei va anar a talar un arbre per obtenir fusta per a fer una nova arpa. Aquella nit, quan va començar a tocar per al Rei i els altres caps, una estranya melodia sortia de l’arpa.

«El Rei, el Rei té orelles d’ase, té orelles d’ase» —sonava.

El secret ara era revelat. Al principi el Rei estava terroritzat, però quan va veure que ningú s’espantava, ni se’n reia d’ell, va saber que mai més s’hauria d’amagar les seves orelles d’ase.