Jack i la mongetera màgica

Conte popular, recollir per Joseph Jacobs

ack vivia amb la seva mare, que era vídua, en una cabana al bosc. Com que amb el temps va anar empitjorant la situació familiar, la mare va resoldre enviar a Jack a la ciutat, per a que allà intentés vendre l’única vaca que tenien. El nen va posar-se en camí, portant lligada amb una corda la vaca, però a mig camí es va trobar un home que duia un sac ple de mongetes.

—Són meravelloses, màgiques —va explicar-li – Si t’agraden, te les donaré a canvi de la vaca.

I Jack va acceptar. Va tornar molt content a casa, però sa mare, disgustada al veure el que havia fet el seu fill, va agafar les mongetes, les va llençar al carrer, i va començara plorar.

Quan l’endemà Jack es va despertar, va tenir una gran sorpresa al veure que les mongetes havien crescut tant durant la nit, que les branques es perdien de vista. Es va començar a enfilar per la planta, amunt, amunt, fins que va arribar a un país desconegut per sobre dels núvols.

Va veure un castell, s’hi va apropar i hi va entrar. Allà hi va veure un gegant malvat, al que li agradava menjar nens, que tenia una gallina que posava un ou d’or cada dia. Al veure això, el nen va esperar que el gegant s’adormís, i prenent la gallina, va escapar amb ella. Va arribar on era la mongetera i, baixant baixant, va arribar fins a terra i va tornar amb aquesta gallina a la cabana.

La mare, al veure aquesta gallina sorprenent se’n va alegrar molt i a partir d’aquell moment van començar a vendre els ous d’or que la gallina posava cada dia. I així van viure força bé, durant molt de temps, fins que la gallina va morir de vella. En aquest moment va decidir Jack tornar a pujar per la mongetera altre cop, i dirigir-se al castell del gegant. Es va amagar darrera una cortina i va poder veure com l’amo del castell, aquell gegant al que li agradava menjar nens, anava comptant monedes d’or que treia d’una bossa de cuir.

Jack va tornar a esperar a que el gegant s’adormís i, agafant el sac d’or, va començar a córrer cap a la mongetera gegant per tornar a baixar a la cabana. Així mare i fill van tenir diners per viure molt de temps.

Però va arribar un dia en que la bossa de cuir plena de diners va quedar completament buida. Llavors Jack va decidir enfilar-se altre cop per les branques de la mongetera fins arribar al cim. Va dirigir-se altre cop al castell del gegant al que agradava menjar nens i, un cop allà, va veure com el gegant feia anar una caixeta que, cada vegada que aixecava la tapa, deixava caure una moneda d’or.

Quan el gegant va sortir de l’habitació de la caixeta, Jack va aprofitar per agafar-la i guardar-se-la. Però des del seu amagatall Jack va veure que el gegant s’ajeia en un sofà mentre, un arpa, tocava tota sola sense que cap músic la fes anar. Tocava una música delicada que, mentre el gegant l’anava escoltant, s’anava caient adormit.

Amb prou feines s’havia adormit el gegant, Jack va agafar l’arpa i va començar a córrer. Però l’arpa estava encantada i, a l’agafar-la Jack, va començar a cridar:

—Amo! Senyor meu! Desperti! Que m’estan robant!

El gegant es va despertar d’un bon ensurt i va sentir com, ja des de fora el castell, uns crits repetien:

—Amo! Que m’estan robant!

Veient el que succeïa, el gegant va sortir a perseguir a Jack. I el gegant començava a cridar:

—Així eres tu el lladregot! Vine aquí que et menjaré! Torna’m l’arpa i tot el que m’has robat!

Jack sentia les passes i les amenaces del gegant cada cop més aprop seu, i al veure la mongetera, va començar a baixar per ella, sentint-se salvat. S’afanava molt, però va veure que el gegant havia decidit baixar darrera seu.

Al arribar a terra, Jack va començar a cridar a la seva mare:

—Mare! Mare! Porta’m la destral! —I quan la mare, va veure que darrera de Jack venia un gegant horrible, prou que va córrer per dur-li la destral. Jack va tallar la mongetera, que va caure amb el gegant encara ben amunt, i així es van estimbar mongetera i gegant a terra.

Des d’aleshores, Jack i la seva mare viuen feliços amb la moneda d’or que, la caixeta, els donava cada cop que era oberta.