L’àliga, el cargol i el corb

Un cargol llaurava

un dia al matí.

L’àliga el caçava

volent-se’l cruspir.

La closca és molt dura:

no la pot trencar;

l’àliga s’apura

i ja el vol deixar.

Un corb se n’adona,

diu-li en to festiu:

—No sou prou fellona,

traça no en teniu.

Com no us costa gaire,

voleu cel amunt,

i de ben enlaire

tireu-lo damunt

de la dura roca.-

L’àliga així ho fa,

i com una coca

el cargol quedà.

En aquest món passa,

i es pot dir amb raó,

que es fa més amb traça

que amb força i braó.