L’home i la serp

Un dia un pagès,

cavant una vinya,

gelada de fred,

la serp arraulida,

dessota un garbó

trobà que es moria,

i tot compassiu

volgué recollir-la.

A sota d’un sac

la posa i l’abriga;

a casa la duu,

la cuida i l’atipa

i així tot l’hivern

li fa bona vida.

La serp s’envaneix:

quan l’estiu arriba,

llengots fa al pagès

i amb ràbia el pessiga.

Llavors l’home diu:

—Ets malagraïda,

ves-te’n tot seguit,

no et vull cap més dia.-

La serp no obeeix,

maliciosa el pica,

com fan els malvats

que sempre fustiguen

a qui els protegeix;

amb llur bava aspriva,

tornant mal per bé,…

i tot ho enverinen.