El Gegant d’Escòcia

Llegenda tradicional Irlandesa

n Fionn i la seva muller Una vivien tranquil·lament al seu castell a la vora del mar al comtat de Antrim, fins que un dia un foraster va arribar-s’hi. Era un missatger d’Escòcia, un país mar enllà.

—Duc un repte del meravellós Angus —va dir el missatger—. És el més alt, més fort i més temible gegant de tota Escòcia. Ha sentit parlar de la vostra formidable força i vol lluitar amb vos. Angus ha vençut a tots els altres gegants i vos sou l’únic que quedeu invicte. Accepteu el repte?.

—I tant que accepto! —va dir en Fionn—. Començaré a preparar-me ara mateix —va remarcar. I així ho va fer.

D’aleshores ençà en Fionn va treballar molt dur. Va decidir construir un camí a través del mar fins a Escòcia. Era un camí especial, doncs estava fet de centenars de milers de pedres negres, totes de mida diferent i de diferents alçades. Algunes pedres tenien sis costats, d’altres vuit i algunes fins i tot deu.

Els guerrers de Fianna (la comtessa d’Antrim) miraven encuriosits com Fionn treballava cada dia, i veure com aviat el camí s’endinsava varies milles mar endins.

Un vespre, quan Fionn tornava de treballar va veure que Una estava preocupada.

—Quin problema hi ha? —va preguntar.

—Oh! Fionn —va contestar Una—. He sentit uns rumors que m’han impactat. He sentit a dir que n’Angus és molt més gran que tu i que és, sens dubte, més fort.

En Fionn va quedar tot pensatiu fins que va dir:

—Doncs si no el puc vèncer amb la meva força, haurem de pensar en algun pla. Potser no sóc tan gran o fort com ell, però si que sóc més intel·ligent.

En Fionn i l’Una van parlar durant hores. Van pensar molts plans, però no van trobar-ne cap que segur que funcionés. El temps corria, fins que a finals de setmana va arribar un altre cop el missatger d’Angus anunciant la seva arribada en dos dies.

—Digues-li que Fionn està apunt, esperant-lo —va dir Una—. I no et preocupis Fionn, tinc un pla en ment —li va xiuxiuejar al seu marit.

Una va treballar dur durant els següents dos dies, va passar la major part del temps cosint i fent punt.

—Posar-se a cosir i fer punt en un moment com aquest! —es desesperava Fionn—. Em pensava que tenies un pla!

—Mira atentament —va dir Una—. Què hi veus?

—Robes —va dir—. Hi veig robes, però són estranyes…

—No et preocupis per a això, simplement posa-te-les —va ordenar Una.

Quina fila que feia en Fionn! Duia posat un vestit llarg, als peus hi portava uns peücs gegants i Una havia fet un bonic barret pel seu cap. Realment semblava un nadó. I llavors va comprendre el pla de l’Una.

—Mentre estaves treballant, li vaig demanar a en Fergus que fes una cuna ben gran. Fica-t’hi —va dir Una—. No tenim temps per perdre!.

Angus s’estava apropant. El terra tremolava a cada passa.

—On està el magnífic Fionn? He viatjat des de la llunyana Escòcia per lluitar contra ell —el gegant va bramar—. Té por de trobar-me?

Una va obrir la porta de casa.

—Siusplau, feu el favor d’entrar. Sou benvingut a casa nostra. En Fionn està de caça, però no trigarà, però siusplau, podríeu parlar més baix? El nostre fillet està dormint.

—Aquest és el vostre fill? —va exclamar gairebé sense veu, al veure la criatura.

—Doncs sí, ara encara és petit, però ja creixerà —va respondre Una.

Angus estava atemorit.

—Si aquest és el fill petit d’en Fionn… De quina mida ha de ser en Fionn? —es preguntava—. Fionn ha de ser enorme! —deia atònit.

Angus va arrencar a córrer, i sense girar-se va creuar el camí que havia fet en Fionn. I mentre corria, pensava: «I què faré si en Fionn em persegueix?», i se li va ocórrer que mentre avançava podia desfer el camí. Així que mentre corria cap a Escòcia, va anar llençant totes les pedres, fins a deixar només una petita part dels extrems a Irlanda i Escòcia, extrems que duren fins avui en dia.