El llop i la cigonya

n llop estava gaudint d’un deliciós festí quan, sense poder-ho evitar, se li va quedar entravessat un os a la gola.

Tot i els esforços que va fer per treure-se’l no ho va aconseguir, motiu pel qual, molt espantat, no va dubtar a recórrer a una cigonya que volava a la vora i tenia el bec molt llarg.

—Per favor! Ajuda’m! —va cridar—. Si aconsegueixes treure’m l’os et donaré un magnífic regal …

La cigonya era molt bona, però li tenia cert temor al llop. No obstant, veient-lo en aquest problema, va acudir immediatament al seu auxili.

Va introduir el seu llarg bec per la boca de l’espantat animal i sense dificultat li va extreure l’os de la gola.

—Quin és el magnífic regal que em donaràs? —va preguntar la cigonya, veient que el llop ja s’estava tranquil·litzant.

—Però que tòtila que ets! —va respondre el llop—. He tingut el teu cap entre les meves dents, de tal forma que hagués pogut matar-te si hagués volgut… i… encara em demanes més gran recompensa?