Els Reis d’Orient

Eduard Llach

a molts i molts anys vivien tres grans Reis, molt savis i molt estimats per la seva gent. Es deien Melcior, Gaspar i Baltasar.

Un nit, mentre el Rei Melcior passejava pel jardí del seu palau, buscant una cura per unes flors que, poc a poc es pansien i ningú sabia com curar, va veure un estel que no era del tot normal. Aquell estel davallà del cel i el va avisar que havia nascut el fill de Déu i que, si el volia anar a veure, hauria de seguir-lo.

El Rei Melcior va veure que totes les flors del seu jardí tornaven a estar ben boniques. Meravellat pel miracle, va ordenar preparar el camell per sortir de seguida, i va agafar una mica d’or per oferir-lo com a regal. Bé el fill de Déu es mereixia un bon grapat del tant preuat or! Mirà al cel i va veure que, tot i ser ja de dia, encara es veia l’estel, i es disposà a seguir-lo.

Aquella mateixa nit el Rei Gaspar estava atabalat ajudant a apagar un foc que cremava la gran Biblioteca Reial. Llibres i pergamins cremaven sense treva i semblava que l’aigua no els podria apagar. Quan de sobte el Rei es va trobar rodejat pel foc, sol, en una estança sense sortida. Va alçar-se amb una cadira i es va acostar a la finestra de l’estança on era per a poder respirar. Quan de sobte, de la finestra estant, va veure un estel estrany que se li apropà ràpidament. El Rei Gaspar s’apartà de la finestra, tement que el cel li caigués al damunt, però l’estel es va aturar al mig de l’estança on era el Rei Gaspar i li digué que el fill de Déu havia nascut i que, si el volia anar a veure, l’havia de seguir. Acte seguit el foc va començar a remetre i es va acabar apagant tot sol.

Sense pensar-s’ho, després del miracle que havia vist, va ordenar prepara un camell, va agafar un bon grapat d’encens per a regalar al fill de Déu i, encara no s’havia fet de dia, que ja sortia a seguir l’estel.

Finalment, aquella nit l’estel encara va fer una última visita. El Rei Baltasar era al seu palau buscant un lleó que s’havia escapat i corria pels passadissos del Palau. Quan de sobte, en girar una cantonada, va trobar-se cara a cara amb el lleó. Quan el lleó estava apunt de saltar-li al damunt, un llum es va situar entre el lleó i el Rei, i una veu li digué: ha nascut el fill de Déu, si el vols venir a veure, segueix-me. Dit això aquell llum se n’anà cap el cel i es va convertir en un estel. El lleó es va amansir i el Rei el va acompanyar a la gàbia sense més problemes. Fet això, el Rei ordenà preparar un camell, va agafar una pila de mirra, un regal digne d’un Rei pel fill de Déu, i partí tot seguint l’estel abans d’acabar la nit.

Al cap de pocs dies, tot seguint l’estel, els tres Reis es van trobar en un creuament de camins. Es van posar molt contents, doncs es coneixien i fins aquell moment havien fet el viatge sols.

Cap dels tres Reis havia agafat massa menjar ni beure per poder sortir ben ràpid a seguir l’estel, així que els tres es deturaven per les cases del camí demanant un xic de menjar i beure, per a ells i els seus camells, per poder arribar fins on els duia l’Estel.

Per tot el camí van trobar pagesos, ramaders i camperols que, de bona gana, els oferien lloc per menjar i veure. I ells aprofitaven per comentar la bona nova: Anaven a veure el fill de Déu que havia nascut entre els homes.

Després de molts dies de camí, van arribar a Jerusalem, una gran ciutat, capital del Regne de Judea. Allà van perdre de vista l’estel, així que van decidir deturar-s’hi a passar uns dies fins a veure de nou l’estel. O era que el fill de Déu havia nascut allà?

Volien quedar-se a les afores de la ciutat, i preguntar a la gent si sabia on havia nascut el fill de Déu. Però algú havia avisat de la presència dels Reis a Herodes, que era el qui governava els jueus, i havia fet enviar un patge a cercar els Reis i dur-los a Palau.

Els Reis no van declinar la oferta, doncs estava molt mal vist negar-se a un convit, i pensaren que qui millor que Herodes per saber si a la seva terra hi havia nascut el fill de Déu.

En arribar a Palau, Herodes els havia preparat un gran banquet, el més gran dels que certament els Reis havien menjat en tot el camí. I quan a mig sopar Herodes els preguntà pel motiu de tant il·lustre i important visita, fou Melcior qui respongué: Hem vingut a veure el fill de Déu, el messies. Hem seguit un estel que ens ha dut fins la teva ciutat, però aquí l’hem perdut de vista. No sabràs pas on el fill de Déu és nat?.

Herodes, en aquell moment es quedà pensant. El fill de Déu, el messies! I si havia vingut a prendre-li el tron? I encara que no li prengués, potser els jueus preferien fer cas al fill de Déu i no pas a ell! Així que Herodes va decidir que el fill de Déu era una amenaça. Però no sabia on era… I se li va ocórrer un pla.

No, no sé on és nascut el fill de Déu! Però em fa molt feliç saber que ha escollit el meu regne per a néixer-hi. Busqueu-lo, teniu llibertat per anar on vulgueu del meu Regne. Totes les portes us seran obertes, però quan el trobeu, no us oblideu d’avisar-me! Jo també l’aniré a adorar.

Els Reis no van veure la malícia que s’amagava darrera aquelles paraules i van quedar molt satisfets. Van romandre tot el dia per Jerusalem i, al vespre, veieren l’estel un altre cop. Així que es posaren ràpidament en marxa.

Ben aviat van arribar a un poble ben petit: Betlem. Allà l’estel baixà a les afores de la ciutat i es posà sobre un estable ben pobre on molts pastors i camperols també hi estaven anant.

En apropar-se hi van entrar. Van veure al mig de l’estable vell i atrotinat un nen nounat en braços de la seva mare. S’hi van acostar i els pastors van deixar passar els Reis que acostant-se al nen, la seva mare, Maria, els presentà el nen: Jesús.

El Rei Melcior s’hi acostà i tot recordant com s’havien guarit les flors, li donà una bona pila d’or. El Rei Gaspar també s’hi acostà, i tot recordant com s’havia apagat el foc, li donà una bona pila d’encens. Finalment, el Rei Baltasar s’hi apropà i recordant com s’havia amansit la fera, li donà una bona pila de mirra.

En sortir d’allà, l’estel es tornà àngel i es presentà. Era l’arcàngel Gabriel i els havia d’avisar: No aviseu pas a Herodes com li vàreu prometre, doncs tem a Jesús i, quan sàpiga on és, el farà matar.

Els Reis es van entristir en sentir aquesta nova, però tal com havien vingut, se’n van anar sense avisar a Herodes.

Pel camí, els Reis es van saber més savis encara, doncs si havien viscut la bondat de pagesos, ramaders i camperols ben pobres que els donaren un xic de menjar per poder seguir el seu camí, i el fill de Déu havia nascut entre ells, no era menys cert que tots els nens es mereixien una ofrena igual. I és així com els tres Reis recorren el món, ajudats pels seus patges, oferint als nens tota mena de regals. Però com aleshores, els Reis van amb poc menjar i beure! Per això és important que els nens els deixin menjar i beure per a ells i per als camells!