Els Reis d’Orient

Eduard Llach

a molts i molts anys vivien tres grans Reis, molt savis i molt estimats per la seva gent. Es deien Melcior, Gaspar i Baltasar.

Un nit, mentre el Rei Melcior passejava pel jardí del seu palau, buscant una cura per unes flors que, poc a poc es pansien i ningú sabia com curar, va veure un estel que no era del tot normal. Aquell estel davallà del cel i el va avisar que havia nascut el fill de Déu i que, si el volia anar a veure, hauria de seguir-lo.

El Rei Melcior va veure que totes les flors del seu jardí tornaven a estar ben boniques. Meravellat pel miracle, va ordenar preparar el camell per sortir de seguida, i va agafar una mica d’or per oferir-lo com a regal. Bé el fill de Déu es mereixia un bon grapat del tant preuat or! Mirà al cel i va veure que, tot i ser ja de dia, encara es veia l’estel, i es disposà a seguir-lo.

Aquella mateixa nit el Rei Gaspar estava atabalat ajudant a apagar un foc que cremava la gran Biblioteca Reial. Llibres i pergamins cremaven sense treva i semblava que l’aigua no els podria apagar. Quan de sobte el Rei es va trobar rodejat pel foc, sol, en una estança sense sortida. Va alçar-se amb una cadira i es va acostar a la finestra de l’estança on era per a poder respirar. Quan de sobte, de la finestra estant, va veure un estel estrany que se li apropà ràpidament. El Rei Gaspar s’apartà de la finestra, tement que el cel li caigués al damunt, però l’estel es va aturar al mig de l’estança on era el Rei Gaspar i li digué que el fill de Déu havia nascut i que, si el volia anar a veure, l’havia de seguir. Acte seguit el foc va començar a remetre i es va acabar apagant tot sol.

Sense pensar-s’ho, després del miracle que havia vist, va ordenar prepara un camell, va agafar un bon grapat d’encens per a regalar al fill de Déu i, encara no s’havia fet de dia, que ja sortia a seguir l’estel.

Finalment, aquella nit l’estel encara va fer una última visita. El Rei Baltasar era al seu palau buscant un lleó que s’havia escapat i corria pels passadissos del Palau. Quan de sobte, en girar una cantonada, va trobar-se cara a cara amb el lleó. Quan el lleó estava apunt de saltar-li al damunt, un llum es va situar entre el lleó i el Rei, i una veu li digué: ha nascut el fill de Déu, si el vols venir a veure, segueix-me. Dit això aquell llum se n’anà cap el cel i es va convertir en un estel. El lleó es va amansir i el Rei el va acompanyar a la gàbia sense més problemes. Fet això, el Rei ordenà preparar un camell, va agafar una pila de mirra, un regal digne d’un Rei pel fill de Déu, i partí tot seguint l’estel abans d’acabar la nit.

Al cap de pocs dies, tot seguint l’estel, els tres Reis es van trobar en un creuament de camins. Es van posar molt contents, doncs es coneixien i fins aquell moment havien fet el viatge sols.

Cap dels tres Reis havia agafat massa menjar ni beure per poder sortir ben ràpid a seguir l’estel, així que els tres es deturaven per les cases del camí demanant un xic de menjar i beure, per a ells i els seus camells, per poder arribar fins on els duia l’Estel.

Per tot el camí van trobar pagesos, ramaders i camperols que, de bona gana, els oferien lloc per menjar i veure. I ells aprofitaven per comentar la bona nova: Anaven a veure el fill de Déu que havia nascut entre els homes.

Després de molts dies de camí, van arribar a Jerusalem, una gran ciutat, capital del Regne de Judea. Allà van perdre de vista l’estel, així que van decidir deturar-s’hi a passar uns dies fins a veure de nou l’estel. O era que el fill de Déu havia nascut allà?

Volien quedar-se a les afores de la ciutat, i preguntar a la gent si sabia on havia nascut el fill de Déu. Però algú havia avisat de la presència dels Reis a Herodes, que era el qui governava els jueus, i havia fet enviar un patge a cercar els Reis i dur-los a Palau.

Els Reis no van declinar la oferta, doncs estava molt mal vist negar-se a un convit, i pensaren que qui millor que Herodes per saber si a la seva terra hi havia nascut el fill de Déu.

En arribar a Palau, Herodes els havia preparat un gran banquet, el més gran dels que certament els Reis havien menjat en tot el camí. I quan a mig sopar Herodes els preguntà pel motiu de tant il·lustre i important visita, fou Melcior qui respongué: Hem vingut a veure el fill de Déu, el messies. Hem seguit un estel que ens ha dut fins la teva ciutat, però aquí l’hem perdut de vista. No sabràs pas on el fill de Déu és nat?.

Herodes, en aquell moment es quedà pensant. El fill de Déu, el messies! I si havia vingut a prendre-li el tron? I encara que no li prengués, potser els jueus preferien fer cas al fill de Déu i no pas a ell! Així que Herodes va decidir que el fill de Déu era una amenaça. Però no sabia on era… I se li va ocórrer un pla.

No, no sé on és nascut el fill de Déu! Però em fa molt feliç saber que ha escollit el meu regne per a néixer-hi. Busqueu-lo, teniu llibertat per anar on vulgueu del meu Regne. Totes les portes us seran obertes, però quan el trobeu, no us oblideu d’avisar-me! Jo també l’aniré a adorar.

Els Reis no van veure la malícia que s’amagava darrera aquelles paraules i van quedar molt satisfets. Van romandre tot el dia per Jerusalem i, al vespre, veieren l’estel un altre cop. Així que es posaren ràpidament en marxa.

Ben aviat van arribar a un poble ben petit: Betlem. Allà l’estel baixà a les afores de la ciutat i es posà sobre un estable ben pobre on molts pastors i camperols també hi estaven anant.

En apropar-se hi van entrar. Van veure al mig de l’estable vell i atrotinat un nen nounat en braços de la seva mare. S’hi van acostar i els pastors van deixar passar els Reis que acostant-se al nen, la seva mare, Maria, els presentà el nen: Jesús.

El Rei Melcior s’hi acostà i tot recordant com s’havien guarit les flors, li donà una bona pila d’or. El Rei Gaspar també s’hi acostà, i tot recordant com s’havia apagat el foc, li donà una bona pila d’encens. Finalment, el Rei Baltasar s’hi apropà i recordant com s’havia amansit la fera, li donà una bona pila de mirra.

En sortir d’allà, l’estel es tornà àngel i es presentà. Era l’arcàngel Gabriel i els havia d’avisar: No aviseu pas a Herodes com li vàreu prometre, doncs tem a Jesús i, quan sàpiga on és, el farà matar.

Els Reis es van entristir en sentir aquesta nova, però tal com havien vingut, se’n van anar sense avisar a Herodes.

Pel camí, els Reis es van saber més savis encara, doncs si havien viscut la bondat de pagesos, ramaders i camperols ben pobres que els donaren un xic de menjar per poder seguir el seu camí, i el fill de Déu havia nascut entre ells, no era menys cert que tots els nens es mereixien una ofrena igual. I és així com els tres Reis recorren el món, ajudats pels seus patges, oferint als nens tota mena de regals. Però com aleshores, els Reis van amb poc menjar i beure! Per això és important que els nens els deixin menjar i beure per a ells i per als camells!

Tot contes
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
GransClassics1.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0014.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0020.xhtml
Section0022.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0037.xhtml
Section0039.xhtml
ArreuMon1.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
Section0084.xhtml
Section0085.xhtml
Section0086.xhtml
Section0087.xhtml
Section0088.xhtml
Section0089.xhtml
Section0091.xhtml
FaulesIsop.xhtml
Section0092.xhtml
Section0093.xhtml
Section0094.xhtml
Section0095.xhtml
Section0096.xhtml
Section0097.xhtml
Section0098.xhtml
Section0008.xhtml
Section0010.xhtml
Section0099.xhtml
Section0100.xhtml
Section0101.xhtml
Section0102.xhtml
Section0103.xhtml
Section0104.xhtml
Section0105.xhtml
Section0106.xhtml
Section0015.xhtml
Section0107.xhtml
Section0108.xhtml
MesNous.xhtml
Section0109.xhtml
Section0110.xhtml
ContesVers.xhtml
Section0111.xhtml
Section0112.xhtml
Section0113.xhtml
Section0114.xhtml
Section0115.xhtml
Section0116.xhtml
Section0117.xhtml
Section0118.xhtml
Section0119.xhtml
Section0120.xhtml
Section0121.xhtml
Section0122.xhtml
Section0123.xhtml
Section0124.xhtml
Section0125.xhtml
Section0126.xhtml
Section0127.xhtml
Section0128.xhtml
Section0129.xhtml
Section0130.xhtml
Section0131.xhtml
Section0132.xhtml
Section0133.xhtml
Section0134.xhtml
Section0135.xhtml
Section0136.xhtml
RamonLlull.xhtml
Section0090.xhtml
Section0137.xhtml
Section0138.xhtml
Section0139.xhtml
Section0140.xhtml
Andersen1.xhtml
Section0150.xhtml
Section0157.xhtml
Section0151.xhtml
Section0141.xhtml
Section0142.xhtml
Section0143.xhtml
Section0144.xhtml
Section0145.xhtml
Section0146.xhtml
Section0147.xhtml
Section0152.xhtml
Section0148.xhtml
Section0153.xhtml
Section0154.xhtml
Section0149.xhtml
Section0155.xhtml
Section0156.xhtml
GermansGrimm.xhtml
Section0158.xhtml
Section0159.xhtml
Section0160.xhtml
Section0161.xhtml
Section0162.xhtml
Section0163.xhtml
Section0164.xhtml
Section0165.xhtml
Section0166.xhtml
Section0167.xhtml
Section0168.xhtml
Section0169.xhtml
Section0170.xhtml
JoanAmades.xhtml
Section0171.xhtml
Section0172.xhtml
Section0173.xhtml
Section0174.xhtml
Section0175.xhtml
Section0176.xhtml
CarmenKarr.xhtml
Section0177.xhtml
Section0178.xhtml
Section0179.xhtml
Section0180.xhtml
Section0181.xhtml
Section0182.xhtml
Section0183.xhtml
autors.xhtml