Les mentides de l’aranya

Lluís Piñot
(català que ha viscut temporades a Costa d’Ivori
i ha fet reculls de folklore i rondalles)

a molt de temps, el rei tenia una filla que es deia Hama i per provar el nivell d’intel·ligència i civilització de la seva societat, i també per trobar-li un marit que fos prou intel·ligent i noble, va fer saber al poble que donaria la mà de la seva filla a aquell que endevinés el seu nom.

L’aranya de posició humil, va enginyar-se una estratagema per poder accedir al a cort del rei. Va anar a la selva i va buscar plomes d’ocell, branques i fulles i es va construir unes ales per poder volar.

Volant, va entrar a palau i es va posar en una branca de l’arbre de les paraules que es troba al bell mig del pati de palau. L’esposa del rei, que en aquell moment passejava pel pati, va veure aquell ocell tan estrany i va cridar la seva filla:

—Hama, Hama!, corre surt! Mira quin ocell més estrany que hi ha en aquesta branca de l’arbre de les paraules!

—On! On és? —va preguntar la filla mentre sortia de la seva cambra.

En sentir això, l’aranya va aixecar el vol. Ja sabia què volia. Ara podria casar-se amb la filla del rei i entrar a formar part de la reialesa.

Arribant al poble, l’aranya va agafar el seu tam-tam, va reunir uns quants joves i tocant amb força i bon ritme varen anar en comitiva fins al palau reial cantant tan fort com podia el nom de la filla del rei.

Com que el rei havia donat la seva paraula, va haver de consentir el casament de la seva filla amb l’aranya i es varen celebrar les noces.

La festa va durar una setmana i els balls i les cançons no varen parar en tot el temps.

Un cop casats, l’aranya i la seva esposa varen anar a viure a la seva casa conjugal, i al cap de nou mesos varen tenir el primer fill.

El temps va anar passant i el fill anava creixent. Un capvespre l’aranya estava assegut al portal de casa i el seu fill jugava amb unes pedretes prop del seu pare.

De sobte, l’aranya va començar a cantar una cançó que revelava el secret de la seva trampa per descobrir el nom de la seva esposa, i el fill, que ho havia sentit, va anar a explicar-ho a la seva mare. La filla del rei es va enfadar molt.

—Així que vas utilitzar una trampa per saber el meu nom! —va dir-li la seva esposa— no ens mereixes ni a mi ni al meu fill. Agafo tot seguit les meves coses i me’n torno a casa del meu pare!

Dit això, la dona va anar a la cambra a recollir les seves coses. Un cop les va tenir preparades; aleshores, va deixar el farcell a terra i va anar a la cambra del seu fill, l’aranya va entrar a la cambra de la seva dona i d’amagat va ficar-li uns quants ous dins del farcell. Quan ho va tenir tot preparat va agafar el seu fill de la mà i els dos farcells i sense esperar més va anar a casa del seu pare.

L’aranya els va acompanyar i quan va arribar davant del rei, abans que la dona pogués dir res, l’aranya va dir:

—Pare i rei meu, la teva filla em desobeeix! Jo crio pollastres i ella em roba els ous i els trenca, i jo em quedo sense pollets per poder honrar els avantpassats.

—Això no és cert! —va replicar Hama enfadada.

—No soc pas jo qui diu mentides —va dir l’aranya amb un somriure irònic— sinó digues-li que t’ensenyi el farcell.

El rei, en veure els ous trencats dins el farcell de la filla, es va enfadar molt amb ella i li va dir:

—Filla t’has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que, agafa les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies l’aranya va tornar a cantar la cançó en un moment en què tant Hama com el seu fill la podien sentir.

Hama, enfadada, sense dir paraula al seu marit, va preparar el farcell amb les seves coses; però mentre preparava el del seu i fill, l’aranya va anar corrents al camp i va collir nyams, i d’amagat els va ficar dins el farcell de la seva dona.

Quan Hama i el seu fill varen marxar cap a casa del seu pare, l’aranya també els va acompanyar i igual que l’altra vegada, abans que Hama pogués dir res al seu pare, l’aranya va parlar:

—Pare i rei meu, la teva filla Hama sempre es queixa que no li dono prou menjar i, tot i que és abundant i variat el que disposa per cuinar, ella, insatisfeta, cull els nyams abans de madurar. Jo li he dit que això no està bé, però ella, en comptes de reconèixer-ho i obeir-me, s’ha enfadat i aquí ens tens.

Llavors l’aranya va agafar el farcell de la seva esposa i en va treure els nyams verds que hi havia ficat, i els va mostrar al rei.

El rei, un cop més, va reprovar la seva filla i li va dir:

—Hama, t’has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que agafa de nou les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies, l’aranya ja tornava a cantar la seva trampa davant de Hama i el seu fill, i una vegada més, Hama va fer els farcells per marxar de casa.

Com les altres vegades, quan van ser davant del rei, l’aranya va parlar abans que Hama pogués dir res:

—He donat a la teva filla molts atuells de cuina i ella els ha anat trencant tots per manca de cura. Avui s’ha queixat que ja no li quedaven cassoles i jo li he dit que havia de parar compte de no trencar-les, i ella s’ha enfadat tant que ha agafat tots els meus objectes de valor i aquí ens tens. Si no em creus digues a la teva filla que et mostri el seu farcell.

—Això és tot mentida! —va dir Hama abans que el seu pare digués res— l’aranya el meu marit, és un veritable mentider. Ell és qui cada vegada ha anat ficant dins el farcell primer els ous i després els nyams verds, per tal de fer-me quedar com una mentidera al teu davant, però aquesta vegada, abans de sortir de la cambra he mirat dins el farcell i n’he tret tots els objectes de valor que ell hi havia ficat per enganyar-te.

L’aranya en sentir això, es va escapar corrents per tal de no fer el ridícul en descobrir-se les seves mentides. El rei, en veure-ho, va accedir que Hama i el seu fill es quedéssim amb ell.

L’aranya no sabia que mai res es pot fonamentar sobre una mentida, perquè tard o d’hora surt a la llum i tot s’ensorra.