Els dos muls

Caminaven dos muls: l’un portava civada,

l’altre diner que l’impost va llevar.

De sa càrrega aquest tanmateix es cofà;

no voldria per res que li fos retirada.

Anava amb passa enravenada

i el picarol feia dringar,

quan es presenta l’enemic:

com sols volia fer-se ric,

del tresor tot soldat va a la cavalcadura:

pel fre l’agafa i la detura.

Lluitava el mul, amb prou fatic:

se sent aporrinat, i gemega i sospira.

—És això —va exclamar— ço que m’era promès?

Aquest mul que em segueix, del perill es retira

i, jo que hi caic, hi sóc malmès!

El mul que amb ell va fer la via

li diu: —Un càrrec alt, amic, no sempre és bo.

No haguessis servit més que un moliner, com jo,

fóra menys greu ta malaltia.