La gàbia i l’ocell
Cucs els ull es fa la fosca
La llum de la Lluna
serva el somni dels infants
Fes non non, ninoi ninoia
Les cireres són coixí
I l’olor de les taronges
Et farà dolç el dormir
Les ones, el peu descalç
La mà nua, la sorra
El nèctar de la magrana
I l’olor de terra molla
Fes non non, acluca els ulls
Besa el cant de la sirena
Prop l’escull la roca punxa
El cep l’olivera, el mar
Ja no fan mel les abelles
El rossinyol es al niu
Venç la son al tamariu
Mentrestant l’estel badalla
Amagat entre el brancam
D’un roure vell
Sota un llençol de calitja
Seca la sal de la pell
El braç de la mare et gronxa
I la gàbia es torna ocell.