81. CORREU-HI TOTS A OMPLIR LES PARETS

Molta gent oblida que la riquesa de la vida ve de dins. El cas és fugir, extrovertir-se.

I per assegurar-se la major quantitat de distracció possible, han d’envoltar-se de records que moltes vegades no són tals, i de penjolls de tota mena, tangencials a la seva existència. Així és com arriben a carregar més del compte els ambients on viuen.

Sobretot que la casa no quedi despullada!

A vegades el problema és purament que no saben llegir uns espais que són prou rics per ells mateixos, i fan un desesperat intent de modificar-los. Ells en diran enriquir-los. En cap cas, però, voldran reconèixer que el seu gest és fruit del pànic.

La Sra. Mercè volia penjar uns quadres.

—Però, i aquest d’on l’ha tret? —l’arquitecte fa cara d’espantat.

—Ai, aquest ens el va vendre un home a l’hotel on vàrem passar les vacances. Era més simpàtic! I semblava que anava necessitat. Se’l veia tan bon noi, tan maco…

—…