22. TREPITJANT EL TERRENY
Tothom que compra una parcel·la podríem dir que somia «veure el mar i, en dies clars, Mallorca».
Propagandes fascinants amb lèxics fascinants s’hauran cuidat d’alimentar-li el somni. Però acabarà acontentant-se que els veïns no el vegin gaire quan surt al jardí a passejar en pijama, o que la seva dona pugui prendre el sol nua a la terrassa. Sort d’això.
I la Sra. Mercè, naturalment, sempre voldrà una casa amb força desnivells, quan té una parcel·la plana; i una casa a un sol nivell «i molt pràctica» quan té un terreny despenjat i rocós. Contenta, contenta, no ho està mai, però sempre pensa que l’arquitecte ja ho arreglarà tot.
I arriba l’arquitecte. El que ho ha d’arreglar tot. Dalt d’un cavall blanc.
En qualsevol cas, quan l’han cridat, acostuma a ser massa tard. Davant d’alguns terrenys no podrà resistir preguntar:
—Però vostès l’han comprat perquè els agrada o perquè no n’han trobat d’altres? —immediatament es mossega la llengua.
Després, quan els propietaris queden sols cara a cara, en el seu nou terreny, amb herbes fins al genoll, el Sr. Antoni resta silenciós.
—No t’havia dit l’arquitecte que sí, que el podíem comprar? —pregunta la Sra. Mercè.
—De fet, quan el vaig anar a veure ja estava fet. Però m’ha dit que no m’amoïnés, que ell és capaç de fer una casa on li manin, que per això és un artista.
—…
—I que serà molt divertit. Com més difícil, més divertit.
—No ho semblava, avui, de divertit…
—M’ha dit també no sé què de Fallingwater.[6]
—I què és, això? Una marca de sanitaris?…
—Ens hem equivocat de terreny… o d’arquitecte?
Altres vegades hi ha més sort.
El client, orgullós, presenta a l’arquitecte una parcel·la idíl·lica, de pendents suaus, tot natura, on canten els ocells i corren els esquirols. Tot emboscat de pins i alzines, amb vista oberta a migdia. Des del lloc no es veu ni una casa.
—Apa, que aquí s’hi podrà lluir, eh?
La frase porta una exigència velada.
Això no vol dir que, en el temps de preparar un plànol topogràfic, ja han sorgit, com de la nit al dia, tres cases al voltant, totes tres sobre altres tantes parcel·les idíl·liques amb ocells i esquirols.
Els esquirols ja comencen a fer les maletes.