79. LA DECORACIÓ

Però, és clar, la Sra. Mercè no sap res de tot això. I és incapaç de fer seus els espais que se li ofereixen. En canvi, el que sí que ha sabut tota la vida és que, arribat aquest punt, caldrà cridar un decorador. Si més no, per quedar bé amb les amigues.

—Vostè, doncs, ja ens dirà quan cregui que la seva feina s’ha acabat i ha d’entrar el decorador. Bo i que ara en diuen interioristes, oi? —fa—. De fet, a casa nostra serà decoradora i no decorador, perquè la nena té una amiga que ha acabat ara d’estudiar això i ha dit que li feia molta il·lusió fer-nos-ho.

—A veure, Sra. Mercè, vostè no ha pensat en la possibilitat que quan jo li lliuri la casa no tingui ja necessitat de cridar cap decoradora?

—Què vol dir, doncs, que ens ho deixarà ja així tot mono i arreglat vostè mateix?… Però —un instant d’indecisió— i a l’amiga de la meva filla? Què li direm ara?

—…

A vegades, és inevitable. La Sra. Mercè dubta, dubta… i, finalment, crida el decorador.

Immediatament, l’arquitecte es posa a resar perquè el decorador no faci gaire cosa més que ajudar la Sra. Mercè a triar les cortines.

El perill és que l’interiorista, quan és una persona diferent de l’arquitecte, possiblement tindrà una altra concepció de l’espai, i potser no trobi bé res del que hi ha fet. I potser pensa que ja és això el que s’espera d’ell, i que si no fos així decebria.

Però, com que no pot tirar la casa a terra (a vegades ja ho intenta prou), acaba canviant tots els mobles de lloc i les portes de mà.

—I què passarà ara amb aquell raig de sol que, entrant per la finestreta de llevant, cau suaument sobre la taula d’esmorzar els diumenges d’hivern quan en lloc de la taula hi hagi la màquina de rentar?… Què passarà quan la cuina sigui al lloc del bany i el bany sigui al lloc del menjador, i el menjador…

—Ets un exagerat —l’ha de renyar la musa.

—I diu vostè que l’han avisat donant-li aquesta adreça?

—Sí. Sóc l’interiorista, que vinc a posar-li la casa en condicions de ser habitada.

—… Però, si ja hi vivim fa dos dies… —el Sr. Antoni no entén res, encara…

—I com s’han atrevit a entrar-hi a viure sense el meu consentiment?

—… Em sembla que ho vaig entenent. Que potser l’ha avisat la meva dona?… Una senyora més aviat grasseta i bellugadissa…?