7. UNA HISTÒRIA D’AMOR I SOLEDAT

L’arquitecte és un home. I està sol. Com tots els homes.

Un bon dia se li acosta un altre home i li demana una casa a mida. Amb la seva soledat, l’arquitecte s’acosta i penetra dins la soledat del client. Les dues soledats es troben. Potser s’enriqueixen mútuament.

I si tot va bé, s’estableix entre arquitecte i client una mena de relació plena de dedicació i d’exigències. I també de renúncies. Aquestes últimes gairebé sempre per part de l’arquitecte.

Música de corda, romàntica, apassionada, creixent. Mil violins…

De sobte, el silenci. La casa és acabada. Cadascú seguirà el seu camí i potser no es retrobaran mai més. I el client quedarà sol dins la casa que s’ha fet, dins la gàbia d’or per protegir-se. Contra qui? Contra què?

I l’arquitecte, sol, s’asseurà de nou amb el llapis i el paper blanc al davant. I esperarà la propera història d’amor.