68. LA SAUNA

En plena construcció de la casa, truca el client i diu:

—Que ens podríem veure un moment? És que he pensat que…

Ja hem begut oli!

Efectivament, el client, bo i assegut, engega:

—Sap què he pensat? —li brillen els ulls. Malament…—. He pensat que si volem fruir plenament de la vida ens hem de fer una sauna a casa.

Ho sabia!

—Sempre he somiat tenir-ne una. No vaig pensar a dir-li-ho, però, oi que vostè ja trobarà un raconet on posar-la?

—Però… al jardí?

—No, no, a dins, al costat del nostre bany.

—I ja ha pensat que això, ara, és un enrenou, i que potser no hi cabrà, si no tirem mitja casa a terra?

—Oh, jo ja li ho deia a la meva dona, però ella ha dit «ja veuràs com l’arquitecte té solucions per a tot…».

—…

—Eh, que ens ho farà? Vostè té solucions per a tot, oi?

—…

El cavall blanc de l’arquitecte s’està destenyint per moments… Tot dirigint-se cap a la porta, en Manel es gira encara un moment.

—Ah sí, i la banyera, la nostra, faci-la d’aquestes rodones… aquestes que anuncien ara, amb bombolles…

—Oh, però, escolti, i si no hi cap tot això, ara? Ja tenim parets amunt.

—Vinga… no parli així. Vostè, amb la gràcia que té, ja ho resoldrà sense tocar cap paret. Amb aquesta imaginació que té!… Ha de ser fabulós ser arquitecte!

—…