25. I COM DONAR-HI FORMA?

«L’Arquitectura és un art amb limitacions» (Coderch, 1957).

L’arquitectura és, a més, l’art que més involucra l’home. L’arquitectura està sempre amb nosaltres. Hi treballem a dins, hi vivim, i ens passem tota la vida, si no anem a viure a una illa deserta, travessant espais arquitectònics. És important, doncs, el tema de la seva formalització.

Però quan l’home del carrer que no vagi de modern sent paraules com dissenyar o formalitzar, ja arrencaria a córrer. Té por del disseny. S’estimaria més, com ell diu, una casa més eficaç i menys dissenyada. Perquè pensa que són dos conceptes antagònics. I accepta el disseny només com un inevitable fruit de la vida moderna, com ara la declaració de renda o els gots de plàstic. I tot això, els dissenyadors, ens ho hem guanyat a pols.

—Saps què em passa? Que cada vegada que m’enfronto a la feina de donar forma a un nou projecte, sofreixo una crisi d’identitat.

—I aleshores caus en la temptació de començar el projecte visualitzant unes façanes, per després ficar-hi a dintre el programa com pots. Ets un frívol, ja et conec! No és per aquí que has de començar —fa la musa.

—És que voldria trobar l’essència de l’arquitectura, i com que no la trobo…

—Mira. Tu pregunta’t: què és allò que actua més profundament en els sentiments i reaccions de l’home, dins la casa on viu?

—… les histèries de la seva dona?

—Em refereixo a l’arquitectura.

—Ah…

—Els grans valors de l’arquitectura són l’espai i la llum. I això els arquitectes ho oblideu massa sovint.

—…

—Si aconsegueixes això en una casa, després no t’afectarà tant quan el propietari te la pinti de verd.

—…