24. EL CLIENT I LES TECNOLOGIES

L’arquitectura està sotmesa a un procés de progressiu distanciament de l’empirisme constructiu tradicional, i s’apropa ràpidament a la indústria. L’habitatge a mida, però, és la peça arquitectònica que més apartada ha quedat d’aquest procés, per la seva condició d’objecte únic.

I també pel fre del mateix client, que arriba advertit, amb prevenció, gairebé amb intolerància, contra tot allò que no sigui convencional (és a dir, que no sigui familiar). I es resisteix a provar en la seva pròpia carn uns sistemes constructius que ell veu poc clars, o uns materials poc fiables per la seva novetat. Té el cervell estructurat en uns esquemes clàssics i, amb els seus diners, no està disposat a servir de conill d’Índies de ningú.

I a l’arquitecte se li fa difícil convèncer-lo de les seves solucions quan ell mateix se sent sovint insegur.

Encara com ha avançat tant l’arquitectura domèstica!

—He sentit explicar moltes històries, sobre els arquitectes que volen experimentar a compte dels pobres clients, a fi de sortir a les revistes. Vostè no serà un d’aquests, oi?