33. EL REPLANTEIG
El constructor ha marcat amb cordills l’obra sobre el terreny.
—No sé, però em sembla que hem fet un disbarat. Ho veig molt petit.
—Han de pensar que, amb els cordills, un s’enganya i que la casa no és tan petita com sembla ara…
—…
A molta gent, si els costa d’entendre els plànols, també els costa d’interpretar les dimensions.
La Sra. Mercè no entén res… O potser fa veure que no ho entén?
—A veure, torni-m’ho a explicar, doncs. Que després ho he d’explicar jo al meu marit.
Amb paciència, l’arquitecte torna a indicar la situació de les peces de la casa, saltant per sobre de les farigoles i els romanins.
—Però, i aquest pi, no cau al mig de la sala d’estar…? I a la cuina veig que n’hi ha un altre…
—Miri, salvarem els que podrem. Però algun s’haurà de tallar —diu en un sospir l’arquitecte.
—Quina llàstima, oi? I vostè, ja s’ho ha estudiat bé abans de fer una destrossa?
—Vol dir de deixar el tronc que pugi entre el rentaplats i el forn? —La veu patir, pobra dona. Però com fer-li entendre que fins que arribin els envans valdria més que no anés a l’obra?
—Faig nosa, oi?
Prou que ho ha entès.
És important que en Manel, que és una fura, hi sigui present, perquè hi digui la seva. Prou que després, tant si assisteix al replanteig com si no, segurament li retraurà alguna cosa a l’arquitecte.
—No hauríem pogut anar una mica més alts que el veí?
—Per què m’ha fet aquells tres graons de baixada?
—Escolti, la meva casa no es veu des d’enlloc…, pugi-me-la almenys un metre més amunt.
Quanta gent hi ha que no pensa en el paisatge. Quanta gent hi ha que no pensa en els altres.
—Però a vostè li agradaria que el seu veí fes això?
En Manel segueix sense estar convençut. Ell vol que la seva casa es vegi, i prou.
—… ja m’havien dit que vostè tenia la mania de fer les cases baixes i amagades. Segur que ha fet algun màster a la universitat de Minnesota.[9]
Mentre passegen al voltant de la futura casa, el sol comença a caure.
—Ja cal que em faci una bona estarracada de pins.
—Però és que els que a vostè li tapen el sol són del veí.
—Ah, doncs ja els ha tocat el rebre. Un dia al vespre els faré una fimosi, i tururut.
De fet sempre hi ha un pitjor —l’arquitecte intenta consolar el seu esperit—, Enric VIII ho feia amb les dones…
Aquella nit, en Manel, mentre es fica al llit, va remugant.
—Què et passa? —pregunta la Vicky.
—Que em sembla que ens hem equivocat d’arquitecte…
