58. VISITES D’OBRES AMB GOS
Els dies que la Sra. Mercè porta el gos a l’obra, l’arquitecte ja tremola. Que en plena concentració mental, amb els industrials al voltant, amb el constructor que intenta marcar-te un gol, hagis d’estar pendent d’un pequinès que et queixala insistentment la vora dels pantalons, requereix un sobreesforç considerable.
Per més que en una obra s’apliquin totes les mesures de seguretat que demana la llei perquè les persones no prenguin mal, es veu clar que aquestes mesures no són suficients aplicades als animals domèstics, poc avesats a obrir-se camí a la vida i a enfrontar-se als paranys de la selva humana.
—Vigila, Antoni, que el gos va cap allà i no hi ha barana.
—…
—Mira que es posa dins el bassal de fang.
—…
—Que no veus que es passeja per damunt dels sacs de guix i s’embrutarà! Pobret, no l’havíem d’haver portat.
La Sra. Mercè, d’ençà que se li ha casat el fill, s’ha abocat al gos amb la mateixa il·lusió que si es tractés d’un nou fill. I el Sr. Antoni té decididament pasta de sant. Així que el gos, convertit en protagonista de la visita d’obres, s’ho passa d’allò més bé. I de tant en tant, vinga a queixalar la vora dels pantalons de l’arquitecte.
—Tu creus que si el gos pren mal un dia, m’ho cobrirà la meva assegurança? —pregunta més tard a la musa.
Aquell dia, a l’obra d’en Manel i la Vicky —tot defugint altres problemes més importants— s’inicia com sempre i gairebé sense voler, una forta discussió. Per què col·locar els endolls a 45 centímetres d’alçada i no a 50, opina la Vicky? Hi ha tensió. La Vicky està acostumada a manar i cada observació que fa porta una ordre velada a sota. Quan l’arquitecte l’acorrala dialècticament i es veu perduda diu sempre: «Si jo només ho dic per millorar el projecte…!».
De sobte en Manel entra corrent a la casa, saltant per sobre d’una pila de taulons, mig entrebancant-se.
Ara dirà que ha vist un unicorni al jardí menjant-se les roses —pensa l’arquitecte.[12]
—Hi ha un gos al jardí menjant-se la mànega de l’aigua.
La tensió baixa de cop. Es fa un silenci estúpid. L’encarregat, per trencar el gel, explica que el gos és de l’obra. Que el van portar al començament, quan era un cadellet, i els paletes l’han alimentat amb deixalles.
En Manel ja entén ara el per què dels excessos en les factures.
—M’estan camuflant el gos, segur que el mantinc jo…
Però mentrestant els endolls han quedat a 45 cm, com volia l’arquitecte. Hi ha gossos que ajuden.