61. EL SORTIDOR

I continua la Vicky:

—Ara li he de demanar una altra cosa.

Mentre parla gira el cap per vigilar si s’acosta el marit, que discuteix a l’altra punta amb el lampista sobre els rovellons que es fan sota aquell pi del racó.

—Voldria un sortidoret prop del porxo —prossegueix la Vicky—… la meva il·lusió és sentir el soroll de l’aigua quan estigui descansant aquí ajaguda… I un petit estany amb peixos i nenúfars… Vostè em farà una cosa ben maca, oi?

—…

—A l’estil japonès, ja m’entén, oi? —mirada insinuant.

L’arquitecte esbossa un somriure. Sempre havia somiat dissenyar un sortidor. Ara és la seva.

Però quan serà fet, a la Vicky no li agradarà:

—No em puc relaxar. El sortidor fa soroll de safareig.

—Saps quin és el mal de tot això? —l’arquitecte parla a la musa mentre es posa el pijama.

—…

—Que estem fent una arquitectura cada vegada més complicada per a una societat cada vegada més decadent…