53. EL «QUARTO» DE BANY

Tots estem d’acord que el «quarto» de bany ha de ser confortable, convidar al relaxament, oferir calidesa i lluminositat. I a més de ser net, ha de semblar-ho.

És lloc de treball, a vegades de lectura, i fins i tot s’hi prenen decisions importants. I acostuma a ser la sala més transitada de la casa.

Tot això sembla clar i senzill.

Però en el món actual, somnis inconfessables —i no precisament immortals— inspirats per les revistes del cor i de la butxaca, s’hi concentren. I el «quarto» de bany pot arribar a ser l’habitació més complicada de la casa.

Fa 50 anys el paleta li deia a l’arquitecte:

—Quina rajola de València posarem, la verda, la blava o la groga?

Aquest era tot el repertori que hi havia. De fet, de blau n’hi havien dues tonalitats. Però no s’havia inventat encara la casa de les rajoles.

Avui el bany, de portes enfora, ens dóna l’índex per mesurar la qualitat de vida dels moradors. O almenys així ho pensen ells. És la peça més prodigada en fotografies per induir al consum, i el moment culminant del recorregut, quan ensenyem la casa als amics.

Un dia la Vicky mira fixament l’arquitecte tot dient amb emoció i fingint una gran solemnitat:

—Miri… —pausa— al nostre hi voldríem una banyera grossa, d’aquelles que s’hi pot fer hidromassatge… Que hi càpiguen bé dues persones.

Es miren un instant amb el seu marit i a l’arquitecte li ha semblat que ella es posava vermella.

—…

—El dels nens li deixaré fer al seu gust. Pot ser una cosa una mica esportiva. Però el nostre… —entra de fons la música de violins—, el nostre el vull clàssic i elegant, tot de marbre. Precisament aquesta tarda he tingut un moment i ja he anat a triar unes mostres… les tinc aquí.

—…

Amb les mostres sobre la taula:

—Que no diu res? Que no li n’agrada cap? Aquesta, per exemple…

—…

—Digui alguna cosa, almenys!

Silenci.

La Vicky, camí de casa, pensa: em sembla que ens hem equivocat d’arquitecte.