48. L’HABITACIÓ D’ESCRIURE

Virginia Woolf en deia l’habitació d’escriure. Si voleu, és qualsevol racó d’intimitat que un pot fer propi, un lloc on poder-se aïllar, un espai per a un mateix. Per trobar-hi soledat i silenci. Que ho necessitem.

En les cultures orientals no es concep una casa completa sense una habitació de recolliment o meditació, o treball silenciós. Aquí creem sovint l’òrgan i esperem que la funció el segueixi, però això no sempre funciona. Almenys sense esforç. Aquí en diem estudi.

—Hi volem també un estudi, a dalt, sota teulada.

—I quines activitats s’hi faran en aquest estudi?

—Doncs miri, voldria que fos un racó per a mi sol. Per als meus papers i coses. Per aïllar-me, per concentrar-me… per enriquir el meu esperit —en Manel és sincer o es vol fer l’interessant?

La seva dona, el coneix prou.

—I què faries allà tancat? Començaries a pensar disbarats, a somiar truites… Jo sí que necessitaria un estudi… —la Vicky intenta posar cara d’artista, tot mirant l’arquitecte—. És que pinto, sap…

—…

—… i per pintar he d’estar sola i tranquil·la.

L’arquitecte tanca els ulls i s’imagina la Vicky pintant.

Després, el mateix dia en què la casa serà acabada, els fills s’apoderaran de l’estudi. I es quedaran tots dos sense el racó somiat, ell i ella. De fet, ell arribarà sempre a les deu de la nit a casa i ella ja no anirà a classes de pintura. La vida els haurà arrossegat i el seu anhel inconcret d’intimitat morirà cada dia ofegat en un mar de compromisos.

L’ànima prou que reclama el seu dret a la pau, perquè l’ànima és un ésser de pau, però l’ansietat del cos la fa callar.

La Sra. Mercè també n’ha sentit parlar de tot això, però ja veu que no és per a ells tenir un estudi.

—A casa ningú estudia, sap…?

S’estima més gastar-se’ls per fer la cuina més gran.

L’Enric sí que el vol, un estudi. El vol per al piano. Però aquesta és una altra història.