56. EL GARATGE

Allunyar-se dels centres urbans. Fugir. Buscar la naturalesa… Després resulta que, per anar a comprar una capsa de llumins, cal agafar el cotxe. Després resulta que la dona, o l’home, han de fer de taxistes per portar els fills amunt i avall.

I se surt de matinada i es torna de nit a buscar desesperadament el llit, que és exactament a 15,700 km d’on es viu realment la vida, de la ciutat, el treball, la cultura, els amics, l’oci…

—A veure… necessitarem que hi hagi cinc cotxes, un llenyer, un abocador, les bicicletes, les motos, el racó del bricolatge, l’armari dels esquís…

—I tindran temps a la vida per utilitzar tot això?

—Miri, s’ha de pensar en el futur. S’ha de tenir visió —diu en Manel.

Se’l veu enfebrat, i tancat a qualsevol comentari. Sap el que vol.

I és que, com més ambigües són les condicions de vida en aquest món, com més precàries les bases en que sustentem la nostra civilització, més gent hi ha que sembla estar completament segura del que li fa falta per ser feliç.

—Perdoni, vostè ha tingut mai un moment de calma?

Quan el garatge estigui acabat, els nois també el faran servir, a més, per fer-hi festes. I l’arquitecte tindrà la sensació que, una vegada més, s’ha equivocat quan jutja la naturalesa humana.