El Costumari català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions.

L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat.

Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana.

Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació.

Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats:

• Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari català.
• Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya.

Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats.

Aquest tercer volum recull dades del Corpus i la primavera, concretament des del 21 de març fins al 21 de juny.