DIA 25. SANT URBÀ
SEGONS la tradició, quan el martiritzaren li van clavar un clau dinal enmig del cervell. Per aquesta raó, hom l’invoca contra els mals de cap i les migranyes, com als altres sants que van sofrir el mateix martiri. També se l’invoca perquè guardi i guareixi de febres. Havia gaudit de molta devoció una imatge que es venerava a la col·legiata de Santa Anna, de Barcelona.
A Menorca, avui acaba la primera lloga dels treballadors de pagès, que havia començat el dia de Sant Esteve, i avui comença la segona, que dura fins a Sant Pere i que és la més important de les quatre llogues de Pany pagès menorquí, perquè comprèn les feines de la sega i de la batuda.
A Soldeu plantaven un arbre enmig de la plaça. Guarnien el cim de flors i de penjarolles. La gent feia grans balles al seu entorn.
Del dia d’avui coneixem els següents refranys:
Si plou per Sant Urbà,
no menjarem gaire pa.
Sant Urbà passat,
el blat granat,
puix que per Sant Urbà
ja no pot granar.
Per Sant Urbà
el blat ja és gra.
Sant Urbà
és la clau del vi
i la clau del pa.
El vi que deixa sant Urbà
ja el pots llençar.
Quan s’hi posa sant Urbà,
la bóta ja pots cremar.
Fins que Sant Urbà no és passat
el vi no és assegurat.
Sant Urbà passat,
el raïm salvat.
Sant Urbà és el darrer veremador;
si no plou, el pagès deixa el dolor.
Pluja de Sant Urbà
lleva vi i no dóna pa.
Gelades per Sant Urbà,
ni vi ni pa.
Fins a Sant Urbà
no reposa l’hortolà.
Per Sant Urbà
el falcó a la mà.
Per Sant Urbà
a la mà el gavilà.
Per Sant Urbà
agafa l’esparver
i vés a caçar.