DIMECRES DE LA VUITADA

S’HAVIA celebrat la processó de les monges teresianes, establertes en el convent del carrer de la Mare de Déu, cantonada amb el de la Canuda. Era una de les més solemnes. Hi concorrien tota la noblesa catalana i tots els gremis. Sortia un tem preciosíssim, considerat com el més ric de Barcelona. Estava brodat d’or i coral, i constituïa una valuosa obra d’art medieval català. Només era tret pel dia de Corpus i per Santa Teresa. La processó es celebrava al matí.

A la tarda, es feia la de la parròquia de Sant Just. Com a l’anterior, hi concorria tota la societat més distingida de la ciutat. Era treta la preciosa custòdia parroquial, sens dubte la més antiga i més notable de Barcelona; constitueix també, doncs, una valuosa obra artística d’orfebreria medieval catalana. El poble, en to burleta, deia que no es permetia la concurrència a ningú que no fos garrell, motiu pel qual era qualificada de processó dels garrells. Segons la veu popular, aquell barri està assentat damunt de roca viva, i els seus veïns, de tant caminar damunt d’un material tan dur, esdevenen aviat garrells. No es pot tenir com a bon parroquià de Sant Just el que no sigui garrell.

A Canet de Mar feia festa el barri dels abells. Els veïns es vestien tractant de figurar abelles fins on podien, i posaven paradetes de mel al peu de llurs cases i la gent els en anava a comprar. No s’explica el qualificatiu d’abell, puix que l’apicultura no es practica i, altrament, el veïnat d’aquest barri no és pagès.