DISSABTE DE LA VUITADA

A Barcelona, organitzava la seva processó l’església de la Mercè. N’era pendonista el Capità General, que convidava tot l’element militar. Hi anaven tots els militars de graduació amb llurs uniformes més vistosos i llampants. Resultava una de les processons més lluïdes i sobretot la que constituïa una nota més viva de color, per raó de la gran diversitat d’indumentària. Era molt concorreguda. També hi anaven moltes bandes militars. Hi assistia l’escolania de la Mercè, que sempre ha gaudit de fama per la seva escollida escola de cant. No deixaven d’anar-la a veure els elements filharmònics de la ciutat, delerosos de sentir bona música.

Per celebrar les festes, la vila d’Agramunt es dividia en quatre barris. Cada un, en la vigília, guarnia el carro de la sàlvia, que era la nota més sobresortint. El primer carro sortia cap al tard d’avui. Anava tot enramat de verdor, entre la qual excel·lia la sàlvia, i d’aquesta circumstància prenia el nom. Les fadrines l’embellien i enriquien amb mocadors vistosos i virolats i amb mantells de Manila, cintes, flocs i coloraines, i tot el veïnat del barri deixava el millor que tenia, per tal que es fes força goig. El carro feia una passada triomfal pel barri, seguit de gran gentada i admirat de tota la població, que acudia a veure’l. Feta la passada, el veïnat anava a sopar per poder començar el ball a la plaça com més aviat millor, però sempre acabava passada la mitjanit. El dia de la festa feien una solemne funció religiosa, un bon àpat, i a la tarda, altra vegada ball, fins cap al tard, que ja tornava a sortir el carro de la sàlvia del barri que feia la seva festa l’endemà. Entre els barris s’establia competència per veure quin guarniria més bé el carro. El dia de la festa guarnien finestres i balcons amb vànoves i cobrellits, i cada casa treia el bo i millor de les draperies de caixes i armaris, per tal de lluir tot el bé de Déu de l’aixovar.