DIA 6. SANTA CÀNDIA
MARE de sant Mer i, com ell, filla de França. Sabedora que el seu fill havia deixat de seguir l’emperador Carlemany i s’havia quedat a Catalunya a fer vida de penitència, emprengué el camí del nostre país per tal d’ajuntar-se amb ell i fer vida plegats. Va trobar el seu fill que vivia en una ermita petitíssima del lloc de Guialbes, a la riba del riu Fargat. El sant, no creient pertinent conviure amb la seva mare, decidí que ella s’aposentés en el punt on aniria a caure el seu bàcul, que llançà amb tota força parí d’enllà del riu i anà a parar rosa d’un quart i mig lluny. Allí va aixe-rar-se una ermiteta, en la qual visqué i morí la santa, lliurada a la vida de penitència i de dejuni. Més tard l’ermiteta fou convertida en església, on s’ha venerat el cos de la santa fins ara.
El poble la invoca per les malalties de la vista, i els goigs de la imatge venerada a Orpí fan al·lusió a aquesta gràcia remeiera:
Assistiu sempre, advocada,
al qui us reclama de cor
i amb particular amor
als de la vista danyada.
Santa Càndia, segons una capçalera dels seus goigs. (Col. de l’autor.)
SANT AMANS O AIMANS
ELS comerciants de vi a l’engròs el tenien per patró perquè, segons la tradició, havia estat marxant de vi i, per gràcia divina, convertia el vinagre en vi dolç i de sabor exquisit. Segons els vells tractants de vi, el dia de la festa d’aquest sant, per tal de protegir els seus devots, els feia tornar vi dolç tot el vinagre que tenien en llurs cellers. Aquest miracle el feia només amb el vinagre dels marxants de vi, no amb el de l’altra gent. També l’invocaven els traginers de vi.
Sant Amans, segons una capçalera dels seus goigs. (Col. de l’autor.)
Traginer o carreter de vi, segons un llibre de rifa set-centista. (Bibl. de J. Colomines.)
Llurs devots reclamaven el seu favor en aquest sentit amb la invocació següent:
Gloriós sant Aimans,
feu tornar el vinagre bo
per beure els sants.