DIA 7. SANT MOÍ

ERA un ermità que vivia solitari, retirat en una ermita del terme de Besora que s’ha conservat fins ara dedicada al seu culte. Era escloper. Passava la vida en oració i penitència, i feia esclops sense eines, car amb les mans tallava la llenya i obrava els esclops. Quan n’havia fet un parell els deixava vora del camí ral perquè algun caminant que anés mal calçat els recollís i se n’aprofités. Era extremadament sord, tant, que es pot dir que de fet no hi sentia gens. Degut a la seva sordesa gairebé no parlava i s’havia passat anys sencers sense obrir la boca. Quan va morir, tot el voltant de l’ermita va poblar-se de lliris blanquíssims i altíssims i tan olorosos que llur perfum se sentia de moltes hores lluny; això fou la revelació de la mort del sant home. Quan la gent arribaren a l’ermita van trobar-la tota enllumenada d’una suau claror del cel. Oberta la porta, trobaren l’ermita buida. L’ermità havia pujat al cel menat per tota una cort d’àngels, segons testimoni d’uns pastorets que guardaven per allí a la vora.

Avui es feia un aplec en el qual es repartia oli de la llàntia sucat en volvetes de cotó. Li eren atribuïdes diferents virtuts remeieres, especialment la de guarir de mal d’orella. El refrany diu en aquest sentit:

Assistien a l’aplec els sords i la gent perjudicada de l’oïda de tota la rodalia, sobretot del Vallès i la Plana de Vic. D’ací que hom l’anomenés l’aplec dels sords. L’oli de sant Moí també era emprat per guarir les malalties dels ulls. La gent se n’untava els parpres per gaudir de bona vista. Tot aplicant-se l’oli al mal, hom invocava el sant amb aquesta jaculatòria:

Com que acudien a l’aplec molts malalts dels ulls, hom també el qualificava d’aplec de les lleganyes. Així mateix beneïen panets que repartien als fidels.

Hom els atribuïa la virtut de matar les rates. La gent de pagès n’adquiria com més millor i els escampava pels graners i pels llocs de les cases i dels corrals més perjudicats per aquests rosegaires, molt abundants en aquests indrets.

Els esclopers de muntanya l’havien tingut per patró. També se l’invocava contra l’eixut i anava a visitar-se amb aquest fi la imatge de la seva ermita en llarga processó. Acudia gent de totes les poblacions de la rodalia.

Els esclopers gratussaven la fusta al so de la següent cantarella rítmica:

Per la Plana de Vic i d’altres contrades properes invocaven sant Moí perquè els infants no fessin rareses ni rebequeries, i el dia d’avui les marea que tenien infants petits els portaven a l’ermita.

SANT GIBERT O GILBERT

L’INVOQUEN les dones en estat gràvid perquè vetlli per elles i faci que llurs infantons neixin vius. En el cas que neixin morts li demanen que des del cel els bategi a fi que puguin entrar a la glòria i viure en companyia dels altres angelets, per pregar per al bé de llurs pares.