DIA 6. SANT JOAN EVANGELISTA

LA gent l’anomenava Sant Joan de les lletres grosses, perquè en els vells pronòstics i calendaris el seu nom es trobava escrit amb lletres majúscules. La gent n’ignorava la raó i no se sabia explicar el cas. Era (i és encara) el patró dels impressors, els quals, per tal de retre-li homenatge, feien constar el seu nom i la seva festa amb majúscules.

Sant Joan fou un predicador fàcil, de gran eloqüència i de molt do de gents. En predicar la llei de Crist, les seves paraules eren tan convincents que els qui el sentien era difícil que no abandonessin llurs creences per abraçar el cristianisme. Els gentils el tenien per un element pertorbador. Un dia, en sortir de Roma per la porta dels llatins, el van prendre i van tirar-lo dins d’una caldera d’oli bullent. El sant en va sortir tan bo i tan sa com li havien tirat i, sobretot, més enfervorit en la seva fe, que no va deixar de predicar amb tot afany. D’ací el qualificatiu llatí de ante portam latinam, és a dir, davant de la porta llatina, que és on el volien fer perdre. Aquest apel·latiu només ha restat entre els erudits.

El patronatge de sant Joan evangelista pels oficis de les arts del llibre és anterior a la descoberta de la impremta, puix que ja el veneraven els copistes que escrivien llibres a mà i els llibreters o editors d’aleshores que feien llibretes de pergamí en blanc per a utilitat i lis de qui volia escriure i copiar-se llibres. Tota aqueixa gent ja venerava aquest sant, mestre de l’Església primitiva. Els llibreters d’aleshores es feien la tinta amb caparrós, olis i greixos en proporcions variables, i cada copista tenia la seva fórmula, que considerava com un secret. Els ingredients es fonien en una caldera, i van establir com un paral·lel amb la que van martiritzar sant Joan, i d’ací que l’escollissin per patró.

Els pergaminers que adobaven les pells de xai i de cabrit expressament per a escriure, abans de la descoberta i la difusió del paper, veneraven sant Joan com una extensió de la devoció de llurs clients els llibreters.

Antigament, els mestres estampers havien celebrat una solemne funció religiosa. En les velles impremtes solia haver-hi un armariet amb un parell d’ampolles de vi i borregos per a obsequiar tot mestre o fadrí de l’ofici que, per la raó que fos, anava a una impremta on ell no treballava. Aquest armariet era conegut per l’apotecaria. El dia d’avui, en sortir de la festa religiosa, tots els treballadors feien cap a l’oficina on treballaven i amb bona germanor consumien tot el vi de l’apotecaria, i, si trobaven que el refrigeri resultava curt, hi afegien el que creien que hi mancava fins a restar satisfets.

Sant Joan Evangelista també era patró de l’antic Col·legi de Notaris, que el dia d’avui havia celebrat una festa religiosa molt solemne i molt lluïda.

SANT JOAN BICLARENSE

FILL de Portugal i bisbe de Girona. El rei god Leovigild va desterrar-lo a Catalunya, on féu gran obra cristiana, puix que fundà els convents benedictins de Vallclara i de Sant Feliu de Guíxols.

SANT JOAN DE DAMASC

SEGONS la tradició, havia estat rei i es va fer monjo i volgué fer la feina més humil i més pobra de la comunitat. Anava pel bosc a recollir espart, palma, jonc, sàlic, vímet i d’altres tiges vegetals semblants per teixir-les i fer-ne sàrries, paneretes, arnes d’abelles, cabassos i d’altres bucs per l’estil que després repartia entre la gent del mercat, i quan no trobava qui els hi volia els cremava. El veneraven els sargaires, cabassers, cistellers i altres oficis per l’estil. Entre les comunitats religioses orientals i els ermitans i solitaris del desert fou costum estès fer oració tot treballant objectes de cistelleria i esparteria, que després donaven o cremaven, però que mai no venien, ja que només aspiraven a disciplinar el cos i servir a Déu, alhora que a exercir la caritat.

A Guissona tenia lloc la fira dels mossos. Hi feien cap tots els treballadors de les contrades properes que no tenien feina i tots els minyons que per primera vegada desitjaven llogar-se. També hi acudien els pagesos i hisendats que necessitaven gent per als conreus. A ple aire es feien les llogues, sempre en gran nombre.