DIA 9. SANTA CASILDA

LA tradició diu que era filla d’un magnat posseïdor d’un gran nombre d’esclaus presoners, els quals tractava amb molta duresa i amb gran crueltat. La donzella se’n compadia i, d’amagat del seu pare, els portava faldades de pa. El pare ho va descobrir i, tot irat, la va sorprendre amb una faldada plena de pa al moment que l’anava a portar als seus esclaus. Amb molta rabia va preguntar què portava. La minyona contestà que duia roses, i li mostrà el que portava, que, en efecte, s’havia convertit en roses. El cel l’havia volguda protegir de la fúria del seu pare. En descobrir-se que era cristiana, fou sotmesa a martiri. Amb un ferro roent li van cremar les parts. D’ací que sigui tinguda per advocada contra els fluixos de sang, el mal de la matriu i les dolences femenines en general. A Barcelona, s’havia venerat en la col·legiata de Santa Anna i en l’església dels Hostalsfrancs, entre d’altres temples. El dia de la festa beneïen roses, dites de Santa Casilda, que les doncs recollien i guardaven amb afany, per tal de donar-los aplicació remeiera, posades en oli. Avui aquesta devoció és gairebé perduda.

Hom creu que el dia d’avui va ressuscitar Nostre Senyor i que els qui neixen en aquest dia tenen certa propensió a ressuscitar com Jesús.

Del dia d’avui trobem un refrany que diu: