DIA 2. SANT FRANCESC DE PAULA

A l’església del convent de Sant Francesc, del començament del carrer de Sant Pere més Alt, on avui s’aixeca l’edifici del Palau de la Música Catalana, se celebrava una funció solemne, a la qual assistia l’Ajuntament en corporació, per raó d’un vot fet durant una terrible pesta que flagel·lava la ciutat l’any 1651, i pel qual fou nomenat patró de la ciutat.

Les monges mínimes del carrer del Carme també feien grans funcions dedicades a llur fundador.

El tenen per protector els pobres i captaires, que el dia d’avui no demanaven almoina, es vestien amb les millors robes que tenien i anaven a passejar i a ramblejar a tall de senyor. La càustica popular deia que si algun captaire, ignorant del dia que era, se’ls acostava i els estenia la mà, li feien almoina amb gran esplendidesa i generositat.

Com a patró de la pobresa, tots els captaires el veneraven, però de manera més especial els coixos, els manxols i els cecs.

Sant Francesc de Paula i sant Gaietà són pares de providència i donen ajut en tota tribulació de la qual hom no sap com sortir-se; obren camí i fan llum en el vaivens i amoïnaments del viure. Sant Francesc és un dels sants més invocats contra l’esterilitat, perquè afavoreixi la fecunditat i per a obtenir fruit de benedicció. Els goigs del sant més populars fan referència a aquesta advocació.

Les dones embarassades l’anaven a visitar tretze divendres seguits, abans o després de la seva festa, per demanar-li que les ajudés en el part i, sobretot, que els fes néixer fills, quan s’estimaven més ésser mares de nois que no pas de noies.

Hom també el té per protector dels coloms, car en vida els havia tingut per companys. Segons la tradició, encara en resten descendents; tals són els anomenats coloms feréstecs, els quals tenen el plomatge de color cendrós.

SANT URBÀ

SE’L considera com a patró i advocat del vi; en aquest sentit el reclamaven la gent del camp que conreaven la vinya, i el tenien també per patró els boters. Hom l’invocava perquè el vi no li fes mal. Sobretot els camperols li demanaven que no fes ploure el dia de la seva festa ni els dies immediats, perquè

SANTA MARIA EGIPCIACA

LES dones de vida lliure la tenien per patrona, perquè, quan se les volia reprimir, se les recloïa en el convent de les monges egipciaques, que servia com de presó de dones i va donar nom a un carrer de Barcelona.

També era venerada pels gitanos, perquè, segons tradició, aquesta santa era d’aquesta raça. Els gitanos tenen igualment per patró a sant Manuel, que no és pas Jesús, el qual celebra la seva festa el primer dia de l’any, sinó un sant que, segons diuen, era gitano i molt esculat o pla del darrera, condició física que caracteritza els gitanos; d’ací que la majoria es diguin Manuel. Aquest sant no l’hem trobat en cap santoral i no sabem quin dia celebra la festa. També veneren santa Maria Gitana o Peluda, de la qual tampoc no coneixem la filiació, i junt amb sant Manuel i santa Maria Egipciaca són els únics sants gitanos. Conten d’aquesta santa que tenia una gran forra de cabells, com la solen tenir les gitanes, i per això aquestes tenen el tallar-se el cabells com una ofensa i irreverència a la seva santa i ho consideren també com el greuge més gros que se’ls pot fer. Abans, el dia d’avui, els gitanos feien una festa excepcional i acudien a Barcelona gitanos de molts indrets, semblantment a com s’esdevé amb el santuari provençal de les Tres Maries, a la festa del qual acudeix mi gitanos de per tota la França.

Del dia d’avui, en diu el refrany: