DIA 11. SANT BERNABEU
A Sant Hilari Sacalm, per Sant Bernabeu, feien la processó de l’ou ferrat i de l’all tendre, que anava des de la població fins a l’ermita de Montsolís, situada al cim d’un turonet, als afores de la població, on es venerava la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La vigília les majorales de la Mare de Déu hi guarnien una enramada amb branques, fullatge i flors, i demanaven una almoina per al culte als qui passaven per allí a la vora. Avui el poble sortia en processó i arribava fins a l’ermita.
Un cop celebrada la funció religiosa, la gent s’escampava per la rodalia i esmorzava obligadament amb ou ferrat i all tendre, circumstància que va donar nom a la processó. Els romeus collien branques de boix en tornar a la població, s’aplegaven en gran rodones i tots a la una, seguint un cert ritme, copejaven el sòl amb les branques mentre cridaven:
Mori la cuca!
Mori la cuca!
El dia d’avui té un refranyer força abundant, de caient meteorològic i de sentit agrícola.
Dels vents del juny el
de Sant Bernabé
és l’únic que va bé.
Per caçar el perdigot,
fins a Sant Bernabé
pertot arreu va bé.
Per Sant Bernabé
planta els fesols o fes-ho fer.
Per Sant Bernabé
planta el carbasser.
Per Sant Bernabé
s’estira el carbasser.
Per Sant Bernabé
quaranta dies plogué
i encara deixà morir el carbasser.
Per Sant Bernabé
quaranta dies plogué,
o al davant o al darrer.
Sant Bernabé serè,
calor al darrer.
El sol va dir a sant Bernabé:
—Més no m’alçaré.
El prat, per Sant Bernabé,
espera la dalla del bover.
Quan Sant Bernabé se’n va,
sega el segolar.
Sant Bernabeu, segons la capçalera dels seus goigs. (Col. de l’autor.)