DIA 18. SANTA MARINA
FILLA de Barcelona, donzella de gran virtut i molt amiga de la penitència. Dotada de bellesa singular, ma-les llengües van calumniar-la dient que es lliurava a la vida llicenciosa. A fi de rentar la taca d’aquest insult i ofensa, va passar-se set anys al peu de l’església de Santa Maria pregant pels pobres pecadors, sense moure-se’n ni de nit ni de dia, ni en temps bo ni en temps dolent. Passat aquest espai de temps, i per tal que no li tornés a passar una semblant cosa, va vestir-se d’home, es va fer dir Marí i es féu monjo del convent de la Mercè, on va viure molts anys sense que ningú conegués el seu sexe. Morta enmig de gran virtut, un àngel va revelar al pare prior de la Mercè que el seu fill el monjo Marí no era tal, sinó la monja Marina. El seu cos fou conservat fins ara a l’església de la Mercè.
Santa Marina, de Barcelona, segons una estampa vuit-centista. (Col. de l’autor.)
SANTS TEODUL, LEONCI, JOSEP I MARIA
VEÏNS de Sant Cugat del Vallès, on foren martiritzats i morts pels moros llavors de la invasió de la nostra terra sarraïns.
Sant Teodul i companys màrtirs, de Sant Cugat del Vallès, segons una estampa vuit-centista. (Col. de l’autor.)
SANTA PAULA
LA veneraven els colomistes. Hom també la tenia per patrona de la brutícia i dels qui hi intervenien o tenien oficis poc polits; d’ací que la veneressin els guardaemprius.