EXPLICACIÓ DELS GRÀFICS I DE LES FIGURES DELS BALLS

Ball de Turcs i Cavallets, de la Patum de Berga: Vegeu la referència en la pàgina 110, la tonada en la 105 i els gràfics en la 106.

El grup dels turcs i els cavallets surten en dues rengleres (gràfic 1) i es disposen aparellats (gràfic 2). Simulen un atac i es creuen el sabre del cavallet amb l’alfange del turc; després se’n van un per ací i l’altre per allà (gràfic 3), i descriuen un gran cercle, dividits en dos grups i un darrera l’altre (gràfic 4). Acaben per encarar-se novament (gràfic 5) i altra vegada fan copejar les dues armes, però el cavallet resta vencedor damunt del turc, que se li agenolla als peus (fig. 6).

Ball dels Nans Vells, de la Patum de Berga: Vegeu la referència en la pàgina 110 i els gràfics en la 108.

Són quatre. Ballen primer com indica la figura primera i aviat muden de disposició; s’estenen com assenyala el gràfic de la figura 2. Segueixen el ritme de la tonada amb castanyoles petites de boix de so molt especial. Marquen un petit punteig (fig. 3 i gràfics 5 i 6). En repetir la tonada alteren la disposició (fig. 7), i durant el ball fan dos giravolts (gràfics 8 i 9).

Ball dels Nans Nous, de la Patum de Berga: Vegeu la referència en la pàgina 110, la tonada en la 109 i els gràfics en la 112 i 113.

Es disposen tal com indica la figura primera, encarats i tocant les castanyoles (fig. 2). Marquen un graciós punteig, que mostren les figures 3 i 4. En repetir la tonada s’agafen per les fonts dels braços (fig. 5) i donen un giravolt que els disposa com marca la figura següent. Fan després unes passades (figs. 6 i 7) i unes alteracions de parella (figs. 9 i 10). En tornar a repetir la melodia fan les mudances que indica la figura 11, i per acabar es mouen com assenyala el gràfic següent.

Ball de l’Àguila, de la Patum de Berga: Vegeu la referència en la pàgina 110, la tonada en la 115 i els gràfics en la 114.

Porta dos acompanyants que li fan costat en la dansa. Els moviments són molt senzills. Marquen un suau punteig en caminar (fig. 3). Descriuen uns petits moviments laterals de vaivé (figs. 4 i 5), per als quals empren un pas relliscat i de costat (fig. 6). També evolucionen voltant en rodona i fent giravolts (figs. 7 i 8).

Ball del Quarto: Vegeu la referència en la pàgina 140, la tonada en la 133 i els gràfics en la 132.

Tot són dones, dividides en grups de cinc que formen rengle. Totes duen mantellina: les fadrines, blanca, i les casades, negra, colors que també dominen en els vestits. Van de tres en tres, de costat, i entre totes sostenen una post amb una llarga coca; a cada cap del rengle hi ha dues fadrines que sostenen una garlanda de flors en forma d’arcada, que passa per damunt del grup central. En ballar marquen un vaivé suau del cos graciosament relliscat, ara amb el peu dret, ara amb l’esquerre. En acabar totes donen un giravolt sencer; les que duen la garlanda fan com un rístol amb l’arcada; les tres que duen una coca grossa, com que no poden giravoltar, fan un acatament. Les fadrines, sobretot, duen flors diferents escampades per damunt de les faldilles i del gipó.

Ball de la Coca, de Sant Llorenç dels Morunys: Vegeu la referència en la pàgina 141, els gràfics i les figures en la 136 i la tonada en la 137.

Les parelles, agafades per les mans, fan una passada per la plaça (gràfic 1). En iniciar el ball fan rístol, i resten encarats sense deixar-se anar, tal com es pot veure per les figures 2 i 3. Seguidament fan una figura d’encalçada que comença avançant el ballador i reculant la balladora fins acabar la frase musical, que comença avançant ella i reculant ell, segons indiquen els gràfics 5 i 6. Després de l’encalçada es deixen anar de mans i inicien un moviment de vaivé de costat i alternadament, de manera que els balladors van vers la dreta quan llurs companyes ho fan cap a l’esquerra i al contrari (gràfic 7 i fig. 8). Clouen el ball els graciosos giravolts indicats pel gràfic 9 i la figura 10, per la qual el ballador ofereix a la seva companya la coca característica del ball que ha portat a la mà durant tota la dansa.

Ball Cerdà de Berga: Vegeu la referència en la pàgina 141, els gràfics i les figures en la 138 i la tonada en la 139.

Només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan amb llurs majorales. Sempre balla només una parella. El primer majoral fa tres punts i els altres només dos. El primer punt consisteix en un volt sencer de plaça, agafats els dos ballaires, que ballen placèvolament, tot balancejant-se amb gràcia. En finir la melodia cal que es trobin al lloc d’on han sortit. En iniciar el segon punt ella fa rístol; es deixen anar de mans i repeteixen el volt a la plaça, en direcció oposada el ballador de la balladora: ella amb un paoneig petit i relliscat, ell saltant i cabriolejant de cames tant com pot. Cal que es trobin en finir el tema melòdic, en què fan rístol i segueixen ballant com abans, tornant un i altre a desfer el camí fet. En retrobar-se la primera parella es retira i surt en dansa la segona, que només fa els dos punts darrers. Les altres parelles ballen només els dos punts darrers i no fan el primer passeig de costat. Quan totes han ballat fan el rebatut, que consisteix a fer el primer punt les quatres parelles alhora.

Ball de l’Arbre de Maig, de Merlès, al Lluçanès: Vegeu la referència en la pàgina 360, els gràfics i les figures en la 358 i la melodia en la 362.

Els ballaires es distribuïen en dos grups determinats pels sexes i evolucionaven entorn de l’arbre més o menys alineats, com indiquen els gràfics 1 i 2. Fetes diverses passades durant el temps en què es tocava tres vegades seguides la melodia, s’aplegaven en parelles amb les alternances que indiquen les figures 3 i 4, després de les quals es disposaven en rodona per ballar la corranda o salt de quatre, tal com assenyalen les figures 5 i 6.

Ball del Cornut, de Cornellà de Terri, a la Garrotxa: Vegeu la referència en la pàgina 365, els gràfics i les figures en les 364 i 365 i la melodia en la 366.

Els ballaires feien ball rodó entorn de l’arbre de les banyes, mentre el Cornut, sol, saltava lleugerament tot voltant per l’interior de la rodona, tal com pot veure’s a la figura 2. Fetes unes rodades, els ballaires es deturaven i es deixaven anar de mans, mentre el Cornut seguia saltant i botant, serpentejant per entre la rodona, segons assenyala el gràfic 3. Seguidament les dones avançaven un parell de passes vers el centre del rotllo i el Cornut repetia la passada serpentejada per entre la petita rodona de les balladores, com marca el gràfic 4. Fetes tres rodades, les balladores tornaven al seu lloc i els ballaires imitaven la figura d’elles, és a dir, s’avançaven tres passes vers el centre del rogle, i el Cornut repetia la passada entre ells com havia fet amb llurs companyes (fig. 5). Fetes altres tres passades, el Cornut prenia una balladora per la mà, trencaven la rodona, i la colla s’agafava en tira que evolucionava lliurement a gust i caprici del Cornut capdanser, que solia lliurar-se a tot un seguit de cargols i serpenteigs, corrent carrers enllà amb tota la colla (figs. 6 i 7).

Ball del Rogle, de l’Areny, a la Ribagorça: Vegeu la referència en la pàgina 374, els gràfics i les figures en la 376 i 377 i la melodia en la 375.

Els ballaires volten en rodona, primer agafats en parelles i després deixats anar i uns darrera els altres, tal com assenyalen els gràfics 1 i 2. Després es deturen, s’encaren i fan una figura de ball caracteritzada per un moviment ençà i enllà que indica el gràfic 3, durant el qual marquen un petit punteig que assenyala la figura 4 i acaba amb una suau reverència indicada per la figura 5. A continuació formen dues rodones concèntriques que es mouen segons assenyalen els gràfics 6 i 7 i que acaben per descabdellar-se en ball rodó tal com marquen els gràfics 8 i 9, ball que es defineix en les alternances mimades assenyalades per la figura 10 i els gràfics 11 i 12.

Ball de Càntirs de l’aplec de Collbàs, de Carme, a la conca de l’Anoia: Vegeu la referència en la Vegeu la referència en la pàgina 389 i els gràfics en la 390.

Deixats anar de mans i encarats, ballen relliscadament i de manera molt suau tres passes ençà i altres tres enllà (gràfics 1, 2 i 3 i fig. 2); en restar encarats, dóna cada u un giravolt damunt de si mateix, es prenen de les mans dretes i, marcant un pas de vaivé lleugerament balancejat, donen una volta sencera i, en trobar-se a lloc, ella fa rístol i ell un giravolt, i un i altre donen un parell de passes per trobar-se encarats amb el ballador immediat de sexe contrari i seguint com fins ara (gràfics 4, 5 i 6). Per acabar fan una cadena llisa i plana, no gens saltada i suau de moviment, per tal que no els caigui el càntir (fig. 7).

Ball de cantirets de l’aplec de Palafolls, al Maresme: Vegeu la referència en la pàgina 391, els gràfics i les figures en la 392 i la tonada en la 393.

Les parelles, encarades, formen rodona agafades per les mans dretes i marquen tres passes endins i tres enfora de la rodona (gràfic 1), acabades les quals es deixen anar i segueixen el mateix moviment, els dos balladors vers llur dreta respectiva, i per tant, com que estan encarats, l’un va en sentit oposat a l’altre (gràfic 3). Feta aquesta figura es prenen de mans, fan rístol i muden de parella (figs. 4 i 5). Repeteixen com fins ara per tres vegades, després de les quals fan la cadena. Els balladors en passar-se pel costat es venten cops amb els cantirets per tal de trencar el del company, però procurant salvar el propi (fig. 6 i gràfic 7).

Ball de Quinquagèsima de Merlès, al Lluçanès: Vegeu la referència en la pàgina 396, els gràfics i les figures en la 396 i 397 i la melodia en la 398.

Consisteix en un ball rodó mimat fet entorn d’una pedra dreta, amb tota probabilitat megalítica. Els ballaires, agafats de mans, fan tres rodones concèntriques entorn de la pedra, tal com assenyalen la figura 1 i el gràfic 2. Volten mentre dura el motiu melòdic, repetit per tres vegades. Tots es deturen i ells avancen fins a tocar a elles (gràfic 3); llavors entreteixeixen els braços d’uns i altres. Així volten tots vers la dreta durant tres tirades de la tonada (gràfic 4). Es deixen anar i tornen a voltar tres vegades més sols (gràfic 5). En acabar el motiu tols es deixen anar de mans, fan mig giravolt i resten d’esquena a la pedra, i es tornen a agafar en rodona de cara enfora (gràfic 6). Després de tres voltes elles avancen vers la rodona d’ells (gràfic 7), s’entrellacen com primer han fet els balladors i donen així unes quantes voltes fins que es desfan i donen el ball per acabat (gràfic 8).

Ball de la Marratxa de l’aplec de Santa Llúcia, de la Jonquera, a l’Alt Empordà: Vegeu la referència en la pàgina 401, els gràfics i les figures en la 400 i la melodia en la 401.

Dues parelles volten la plaça agafades de mans. Marquen un punteig de costat amb un vaivé greu i sever (gràfic 1 i fig. 2). S’encaren, se saluden (figs. 3 i 4), es deixen anar de mans encarats; ella paona suaument en discret moviment de vaivé, mentre ell saltirona lleuger al seu davant, estirant ara un peu, ara l’altre (gràfic 3 i fig. 6). En aquest punteig ell fa un ràpid giravolt amb el braç enlaire, per tal de ben ruixar la balladora (gràfic 7). La pren de la mà i li fa fer un rístol, durant el qual la torna a ruixar (fig. 8). Repeteix la dansa per tres vegades, després de les quals passegen de nou i es retiren. El ball resta obert i pot sortir a dansar qui paga el ball.

Ball dels Priors del Roser, de Torà, a la Segarra: Vegeu la referència en la pàgina 412, els gràfics i les figures en la 408 i la melodia en la 409.

En rompre a ballar la primera i la tercera parelles, ella avança i ell recula i les altres al contrari, avança ell i recula ella (gràfic 1). Ell fa un moviment airós i un xic viu, del qual pot donar idea la figura 2, però ella fa un petit moviment de vaivé, tres passes curtes vers la dreta i tres més vers l’esquerra, de manera que descriu una lleugera ziga-zaga. Ella porta uns rosaris a les mans; mentre balla fa anar les dues mans juntes, sense desfer-les, ara ençà, ara enllà, al nivell de la cintura, seguint el compàs de la tonada. El moviment traslatiu d’avenç o retrocés el fan per tres vegades, i sempre, mentre dues parelles avancen, altres dues reculen (gràfic 3). En arribar al darrer compàs es troben totes les parelles afilcrades com en la figura 1, fan rístol (figs. 4 i 5), ella passa al lloc d’ell i al contrari, i, disposats de manera contrària a com han començat, reprenen el ball exactament igual com la primera vegada (gràfic 6).

Ball dels Priors del Roser, d’Orús, a la Cerdanya: Vegeu la referència en la pàgina 413, els gràfics i les figures en les 410 i 411 i la melodia en la 412.

Només ballen les quatre parelles de pavordes. Surt la primera parella sola, agafats de la mà dreta amb l’esquerra (fig. 1). Ell duu una almorratxa tota enflocada amb penjarolls de cintes i amb flors; la sosté al nivell del pit. Encarats, descriuen un cercle a la plaça, tot cimbrejant ell el cos amb un punteig relliscat, mentre ella paona gairebé sense moure els peus (fig. 2). En arribar al cap de la plaça ella fa rístol, mentre ell la ruixa amb aigua d’olor de l’almorratxa que sosté per damunt del seu cap (fig. 3). Agafats de mans com abans, però de costat, desfan el camí fet marcant el mateix punteig i moviment de cos (gràfic 4). En arribar al punt de sortida fan altra vegada rístol, ell la ruixa, es deixen anar un moment de mans i es fan una reverència (fig. 5), i continuen exactament com la primera ballada, seguits per la segona parella que fa com la primera (gràfic 6). En desfer el camí fet, la segona parella va al davant (gràfic 7). Finida aquesta segona ballada entra en dansa la tercera parella, i acabada aquesta, la quarta, fent sempre totes el mateix. Efectuats els quatre balls la dansa es dóna per finida. La primera parella balla, per tant, quatre vegades, la segona tres, la tercera dos i la darrera una (gràfics 8, 9, 10 i 11). Elles duen folgades faldilles florejades i riques mantellines.

Ball dels Pavordes del Roser de Das, a la Cerdanya: Vegeu la referència en la pàgina 413, els gràfics i les figures en la 413 i la melodia en la 414.

Comença el pavorde sol, que dóna una volta per la plaça amb l’almorratxa enlaire i la mou amb suavitat per tal de ruixar d’aigua d’olor la concurrència (fig. 1). Per a ballar pren la pavordessa i li fa fer rístol (fig. 2). Fan un passeig relliscat pel voltant de la plaça (fig. 3) fins que, en arribar al motiu melòdic, a la darrera nota la balladora fa altra vegada rístol (fig. 4), ell la torna a ruixar i resten novament de costat (figura 4 B), per seguir el passeig fins a set vegades.

Ball de la Gombrenyesa, a Gombreny, al Ripollès: Vegeu la referència en la pàgina 415 i els gràfics i les figures en la 416 a 418.

El primer pavorde agafa amb la mà esquerra la dreta de la companya, que fa de cap de fila de totes les balladores, agafades per les mans (fig. 1 i gràfic 2). Donen un giravolt sencer damunt d’ells mateixos com una agulla de brúixola, i feta la volta, el ballador fa fer rístol a tota la tira, que passa per sota l’arc del seu braç i el de la balladora (fig. 3 i gràfic 4). Fet el rístol, cada balladora s’aparella amb el seu ballador (gràfic 5), que de costat i en un cantó esperen torn per ballar. Surt la primera parella, que donen un volt sencer a la plaça agafats de mans, ella sostenint-se les faldilles i relliscant, mentre que ell saltironeja vivament, tot cimbrejant ençà i enllà. Dat un volt sencer es deixen anar de mans després de fer rístol (fig. 6), es giren un d’esquena a l’altre i, sols, tornen a donar un volt, ell vers l’esquerra i ella cap a la dreta, marcant ambdós el mateix punteig (gràfic 7). En passar-se pel costat en el punt de la plaça oposat on han començat, es fan reverència (fig. 8) i segueixen plaça enllà. En trobar-se encarats on han començat el ball, que s’escau en finalitzar la tonada, es prenen per les mans, fan rístol, després del qual resten encarats en direcció contrària (gràfic 9) a la que seguien i reprenen una altra volta a la plaça, però en sentit oposat, desfent cada un el camí; en creuar-se es tornen a saludar (gràfic 10) i, en trobar-se, s’agafen per les mans i se’n van a passejar plaça endins (gràfic 11); entra al ball una segona parella (gràfic 12), que fa com la primera, sense la primera part; quan ballen agafats per les mans, només fan les dues voltes sols, un per ací i l’altre per allà. Quan han acabat passen a fer companyia a la primera parella i a passejar pel centre, mentre surt a ballar la tercera i aixi les altres (gràfic 13). Quan han ballat les sis parelles plegades, fan una volta una darrera l’altra, disposats ballador i balladora de costat; aixi ballen tota una tirada de la melodia. En acabar es disposen en dues rengleres (gràfic 14) encarades, distribuïdes en dos grups de tres parelles cada un, i fan les dues corrandes finals de sis balladores (gràfic 15 i fig. 16).

Ball del Roser de l’aplec de Falgars, a la Pobla de Lillet, a les Fonts del Llobregat: Vegeu la referència en la pàgina 415, els gràfics i les figures en la 419 i la melodia del ball anterior.

Trenquen dansa primer els dos pavordes; ells, amb una almorratxa a la mà dreta, donen l’esquerra a la balladora (fig. 1). Descriuen unes voltes en rodona per la placeta del davant del santuari, tot marcant un petit punteig saltironat, suau i sever (gràfic 2). Després de fetes unes voltes es separen, es giren d’esquena un a l’altre i tornen a descriure el mateix cercle en direcció oposada (gràfic 3). Quan es troben encarats marquen una airosa figura que assenyala el gràfic 4, i en passar per davant del pavorde la pavordessa s’inclina una mica amb tota reverència, mentre el seu company la ruixa suaument amb el perfum de l’almorratxa. Repeteixen la figura per tres vegades, després de les quals fan altres voltes de passeig, agafades de mans i de costat. Repeteixen el ball per tres vegades i llavors aquest resta obert als romeus que desitgen ballar, els quals hi poden prendre part mitjançant el pagament d’una moneda, que no pot ésser de coure i que abans solia ésser d’or. El que es recapta està destinat al culte de la Mare de Déu. Els qui desitgen ballar no poden sortir a cercar ells mateixos la balladora escollida; han d’indicar-ho al pavorde, que la treu al ball i hi trenca dansa donant-hi un parell de tombs a la plaça.

Ball del Roser, de Llanàs, al Ripollès: Vegeu la referència en la pàgina 421, els gràfics i les figures en la 420 i la melodia en la 421.

Ballen les quatre parelles de pavordes. Surten les quatre alhora agafades per les mans, l’esquerra d’ella amb la dreta d’ell, i fan uns quants tombs de plaça (gràfic 1). En iniciar el ball la primera parella es desprèn del grup i se situa un xic endins, mentre les altres segueixen voltant (gràfic 2). La parella que balla es deixa de mans, i ell, situat enfront d’ella, va reculant ensems que ella l’encalça (fig. 3). Ell marca un punteig saltironat, mentre ella avança a passes curtes i relliscant (gràfic 4). En arribar al darrer compàs fan rístol (fig. 5); ell es situa darrera d’ella, que es tomba per a encarar-se-li, i continuen el ball desfent el mateix camí, sinó que ara és ella la que recula i ell el qui avança (gràfic 6). En mancar un parell de compassos, ell fa fer un rístol lleuger a la balladora; es fan una reverència (fig. 7) i tornen a començar, reculant ell i avançant ella (gràfic 8). En repetir entra en dansa la segona parella, i a cada repetició una altra (gràfics 9 i 10).

Ball del Roser o del Gambeto, de Ridaura, al Ripollès: Vegeu la referència en la pàgina 421, els gràfics i les figures en la 422 i la melodia en la 423.

Comença el ball amb un passeig placèvol, durant el qual els ballaires fan un senzill moviment de vaivé del cos mentre paonen suaument (fig. 1). S’encaren i inicien un moviment senzill d’avenç i retrocés (fig. 2 i gràfics 3 i 4). Fan rístol (fig. 5) i acaben en ball rodó a tall de sardana.

Ball del Roser de Sapeira, al Ribagorça: Vegeu les referències en la pàgina 423, els gràfics i les figures en la 424 i la melodia en la 425.

El ballen quatre parelles, les dues dels majorals sortints i les dues del entrants. Surt primer una parella, composta del majoral i majorala primers, agafada la dreta d’ell amb l’esquerra d’ella; ballen un punt de ball pla encarats, ella gairebé sense moure els peus, en punteig paonat, movent el cos suaument ençà i enllà tot sostenint-se graciosament les faldilles amb la mà esquerra (fig. 1). Ballen sols enmig de la plaça. Finit el ball el ballador lliura la pavordessa a qui ha estat escollit per primer pavorde de l’any següent (fig. 2). Seguidament repeteix el mateix ball la nova parella del segon pavorde amb la segona pavordessa. Mentrestant el primer pavorde va a cercar d’entre les noies que contemplen el ball la que ha estat escollida per pavordessa de l’any vinent, i, en repetir-se el ball per tercera vegada, entra en dansa ell o la parella del primer pavorde vinent i la primera pavordessa sortint (gràfics 3 i 4). Mentre ballen aquestes dues parelles, el pavorde segon lliura la seva pavordessa al que l’ha de substituir i, un cop lliurada, va a treure d’entre el públic la segona pavordessa entrant (gràfics 5 i 6). En repetir el ball per quarta vegada, ballen les quatre parelles, els pavordes vells amb les majorales noves i al contrari (gràfic 7). Feta la quarta dansa per tot el conjunt, es repeteix la melodia en ritme accelerat de dos per quatre, i els vuit ballaires s’agafen per les mans i fan un ball rodó, quatre compassos vers la dreta i altres tants vers l’esquerra, i així acaba el ball (gràfic 8).

Ball de Garlandes o Crespelles de Sant Esteve Sesrovires, Òdena i d’altres pobles de la conca de l’Anoia: Vegeu la referència en la pàgina 431, els gràfics i les figures en la 432 i la melodia en la 433.

Les parelles es disposen en dues rodones concèntriques determinades pels sexes, la d’ells a l’exterior i la de les balladores a l’interior, i volten simultàniament en direcció oposada, tal com indica el gràfic 1, saltironant lleugerament arquejats de braços, segons deixa entendre la figura 2. Fetes unes rodades, es detureu i cada parella dansa encarada i evoluciona conforme indica la figura 3, després de la qual es tornen a estendre en dues rodones concèntriques que volten, però en direccions contràries a com ho han fet en començar, segons assenyala el gràfic 4. Fetes unes voltes, els dos cercles es fusionen en un, com indica el gràfic 5, que dóna fins a tres voltes, després de les quals es deixen anar de mans i resten dividits en parelles que acaben el ball amb un airós rístol (fig. 6).

Ball del Triai, d’Olot: Vegeu la referència en la pàgina 441, els gràfics i les figures en la 441 i la melodia en la 442.

Les parelles formen rodona encarades, la balladora a dins i ell a fora. Agafats, dretes amb dretes, balancejant i marcant un pas relliscat suau, cada parella descriu un giravolt sencer (gràfic 1 i fig. 2). En arribar al final del motiu, el ballador passa a dins i ella a fora, es tornen a prendre de mans i fan un altre giravolt sencer en direcció oposada al primer (gràfic 3). En acabar cada un dóna un parell de passes i es troba encarat amb el ballador immediat de sexe contrari, i reprenen el ball com la primera vegada, havent tots mudat de parella (gràfic 5).

Ball de l’Esquerrana, de l’aplec d’Alòs d’Àneu, a l’Alt Pallars: Vegeu la referència en la pàgina 442, els gràfics i les figures en la 443 i la melodia en la 444.

En iniciar la dansa les parelles feien mig giravolt (fig. 1) i restaven encarades (figura 2). Durant el primer motiu melòdic feien un suau moviment, indicat per la figura 3 i el gràfic 3 bis. El segon motiu musical el ballaven agafats de mans (fig. 4 i gràfic 4 bis). Durant el tercer motiu marcaven les alternances i mudances que assenyalen els gràfics 5 i 6.

Ballet de l’aplec de la Mare de Déu de la Quar, a l’Alt Bergadà: Vegeu la referència en la pàgina 444, els gràfics i les figures en la 445 i la melodia en la 446.

Els ballaires, distribuïts en parelles, es disposen en dos cercles concèntrics, ells a dins i elles a fora (gràfic 1). Ells marquen un punteig viu i ràpid, seguint el ritme de la tonada (gràfics 2 i 3 i fig. 4). Marquen un giravolt agafats per les mans (gràfic 5) i seguidament fan un doble rístol, primer ella i després ell, i acaben amb un giravolt (gràfics 6 i 7), per efecte del qual muden de parella.

Ball de l’Espanyolet, de l’aplec de la Mare de Déu de Vidabona, al Ripollès: Vegeu la referència eu la pàgina 446, els gràfics i les figures en la 447 i la melodia en la 448.

Les parelles s’estenen en rodona i encarades (fig. 1). Durant el primer motiu melòdic marquen un suau punteig relliscat (fig. 2). En iniciar-se el segon tema musical fan una genuflexió, primer ell i després ella (figs. 3 i 4), finida la qual s’agafen de mans i fan un doble rístol, i en acabar la tonada resten altra vegada encarats. Les restants figures donen idea d’aquesta mudança.

Ballet de la Bolangera de l’aplec de la Mare de Déu de Bellmunt, a Sant Pere de Torelló, a la Plana de Vic: Vegeu la referència en la pàgina 450, els gràfics i les figures en la 449 i la melodia en la 450.

Surt a ballar la primera parella, dansant encarats ell i ella; ell marca un punteig viu i saltironat, mentre ella paona un suau pas relliscat (fig. 1). Així disposats donen un tomb al clos del ball descrivint cercles, tal com assenyala el gràfic 2. Després fan un passeig tot cimbrejant el cos suaument ençà i enllà, i donen diverses voltes al clos (gràfic 3), mentre entren en dansa d’altres parelles que ballen com la primera. Un cop totes han fet el seu ball formen un ball rodó de conjunt (gràfic 4) i acaben amb una corranda, dividits en grups de dues parelles (gràfic 5), finint amb el graciós i airós salt de quatre com assenyala la figura 6.

Ball de la Varsoviana, típic de molts aplecs de les contrades de tramuntana: Vegeu la referència en la pàgina 450, els gràfics i les figures en la 451 i la melodia en la 450.

Les parelles es disposen en cercle tal com assenyala el gràfic 1, encarades i agafades de mans dretes i esquerres, i marquen un punteig i les alternances que indiquen la figura 2 A i B i els gràfics 3 i 4. En atacar la melodia els compassos finals, fan unes mudances assenyalades per la figura 5 i el gràfic 6, i amb un rístol, mudant de parella per recomençar el ball (fig. 7).

Ball francès de l’aplec de Puig de França, a Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès: Vegeu la referència en la pàgina 451, els gràfics i les figures en la 452 i la melodia en la 453.

Comencen amb ball rodó (fig. 1). Finit el motiu melòdic es desfan i resten en parelles encarades (gràfic 2); tot puntejant fan tres saltets ràpids, seguits de tres picaments de mans també ràpids (figs 3 i 4). S’agafen de mans i descriuen mig giravolt vers la dreta i resten mudats de parella (fig. 5). Segueixen el ball sempre igual fins que tots els balladors ban ballat amb totes les balladores.

Ball dels Gafets, de l’aplec de la Mare de Déu de la Domanova, a Rodés del Conflent: Vegeu la referència en la pàgina 453, els gràfics i les figures en la 454 i la melodia en la 455.

Els ballaires formen ducs rodones concèntriques que volten en sentit oposat, la de balladores a dins (gràfic 1). Es deturen les ducs, i ells passen els braços per damunt d’elles, els entrellacen i donen tres voltes així (gràfic 2 i fig. 3). Desfan el llaç i tornen a rodar les dues rodones soltes. Es deixen anar de mans, fan mig giravolt i tornen a agafar-se, restant tots, per tant, cara enfora de la rodona (gràfic 4). Elles avancen vers la rotllana d’ells i s’entrellacen com abans han fet aquests, rodant, però, de cara enfora. Finalment desfan la doble rodona i es divideixen en grups de dues parelles i, alternats, fan el molinet voltant vers la dreta (fig. 4 i gràfic 7).

Ball cerdà eugasser, de l’aplec de la Mare de Déu de Pallé, a Bagà, a l’Alt Bergadà: Vegeu la referència en la pàgina 455, els gràfics i les figures en la 456 i 457 i la melodia en la 458.

Les balladores fan una rodona molt compacta que volta vers la dreta. Els balladors, en nombre desigual inferior al d’elles, fan una altra rodona, estesos de braços per tal que resulti força més ampla que l’altra, i volten vers l’esquerra, les dues alhora en disposició concèntrica (gràfic l). Es deturen les dues rodones. Un fadrí surt a cercar una balladora, li fa fer rístol (gràfic 2 i fig. 3), i, girant-se l’un d’esquena a l’altre, descriuen una volta sencera per l’espai que resta entre les dues rodones, ella vers la dreta i ell vers l’esquerra; en creuar-se es fan una salutació (gràfic 4 i fig. 5) i, en trobar-se al punt de la rodona on han iniciat el ball, fan rístol, es giren cada un en direcció oposada a la que seguien, es deixen anar i novament volten al contrari de la primera vegada. Nova salutació en creuar-se (gràfics 6 i 7). En trobar-se s’agafen per les mans i donen una volta sencera de costat i agafats (gràfic 8). Mentrestant la rodona de les noies s’ha posat de cara per contemplar el ball. Fet l’indicat, la parella surt del clos, les noies tornen a fer ball rodó com abans, i segueix el ball en espera que un altre ballador tregui en dansa una altra fadrina de la rodona del mig (gràfic 9 i fig. 10).

Ball de tres parts de l’aplec de la Mare de Déu de les Esposes, de Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Bergadà: Vegeu la referència en la pàgina 459, els gràfics i les figures en la 460 i la melodia en la 461.

Com indica el seu títol, aquest ball es compon de tres parts que evolucionen al so d’altres tants motius melòdics. La primera part es balla estesos els dansaires en dues rengleres encarades que s’encalcen i reculen de manera alternada, segons deixen entendre els gràfics 1 i 2. En repetir la frase musical, amb un quart de giravolt els ballaires es disposen en filera i segueixen el mateix moviment de vaivé característic del primer temps, segons es pot veure pel gràfic. La segona part la ballen encarades les parelles com es veu en la figura 4 i marquen les alternances assenyalades pels gràfics 5 i 6, que, igual que la figura primera, recorden força les encalçades i passades típiques del ballet.

Per la tercera part, que es mou al so del tercer tema melòdic, els ballaires evolucionen tal com assenyala el gràfic 7, fan rístol (fig. 8) i queden disposats i evolucionen com marca el gràfic 9. Repeteixen la figura assenyalada pel gràfic 3, amb les alteracions que indica el gràfic 10, i acaba el ball segon6 deixa entendre el gràfic 11.

Ballet dels Dos Donzells, tradicional dels aplecs ripollesos: Vegeu la referència en la pàgina 464, els gràfics i les figures en la 465 i la melodia en la 464.

El ballen només jovenetes. Se’n situa una enmig i al seu voltant les altres, distribuïdes en cercle, i les companyes, al so de la cantarella que constitueix l’eix melòdic de la representació, se li van acostant graciosament i amb les mans fan els gestos indicats per les diverses figures.

Ball del Xarrancó, de l’aplec de la Mare de Déu de la Nou, al Ripollès: Vegeu la referència en la pàgina 471, els gràfics i les figures en la 472 i la melodia en la 471.

El ballen homes sols dividits en dues rengleres encarades (gràfic 1). Avancen una vers l’altra, saltant, obrint i tancant les cames de manera exagerada, restant tan eixarrancats com poden i absolutament closos de cames (fig. 2). En trobar-se els dos grups gairebé a tocar fan mig giravolt (gràfic 3), resten esquena per esquena i es venten un bon cop amb el darrera l’un a l’altre (fig. 4). Repeteixen el mateix punteig, caminant en direcció oposada i, per tant, distanciant-se les ducs rengleres (gràfic 5), que en acabar el motiu musical tornen a fer mig giravolt, resten novament encarades i segueixen ballant fins que altre cop es troben, es tomben esquena per esquena i es copegen altra vegada.

Joc de l’ofrena del velló de la mestressa i comiat dels tonedors; Vegeu la referència en la pàgina 504, els gràfics i les figures en la pàgina 505 i la melodia en la pàgina 504.

Els tonedors es situen eu dues rengleres encarades. Es fan passar la barretina donant-la al del costat, fins que arriba altra vegada al seu amo (gràfic 1). Repeteixen el cant i, acabada la cobla, donen un ràpid giravolt, restant uns d’esquena als altres, i alhora donen un cop de peu fort a terra (gràfic 2). En acabar la recobla repeteixen el cop de peu i tornen a girar-se, restant altra vegada com abans (gràfic 3). En repetir el cant es fan passar unes tisores grosses de tondre, tancades, agafant-les pel mig; per ésser de més fàcil prendre, se les fan passar en ziga-zaga, donant-les al company del davant (fig. 4). Les fan voltar fins que han tornat al seu amo, ço que coincideix amb el darrer mot del cant. Tornen a girar i donar el cop de peu i tornen a posar-se després com estaven en iniciar el joc (gràfic 5). En repetir el joc es fan passar un porró ple de vi i cada un beu una tirada (fig. 6), fins que el porró torna a mans del capità, que beu dues vegades. Se’l donen de costat com s’han donat la barretina (gràfic 7).

Ball de la Bolangera, d’Andorra: Vegeu la referència en la pàgina 510, els gràfics i les figures en la 511 i la melodia en la 510.

Comença amb un ball rodó (gràfic 1), després del qual es deixen anar de mans i fan un moviment d’avenç i retrocés endins i enfora de la rodona, alternant-se ells amb elles de manera que mentre els uns avancen, les altres reculen i al contrari (gràfic 2, fig. 3 i gràfic 4). Feta aquesta figura per tres vegades, la repeteixen, desviant-se una mica per tal de mudar de parella; després tornen per tres vegades les alternances d’avenç i retrocés, per acabar amb tres vegades més de ball rodó com en començar, amb la variació de la disposició que indica el gràfic 5.

El Ballano de Salardú, a l’Aran: Vegeu la referència en la pàgina 567, els gràfics i les figures en la 566 i la melodia en la 567.

Les parelles, encarades i agafades de mans dretes amb dretes, marquen un balanceig suau ençà i enllà, relliscant de peus, tot balancejant fan tres passes, la balladora endavant i ell endarrera (gràfic 1). Acabats els quatre primers compassos, la balladora fa rístol (fig. 2), es deixen anar de mans i fan el mateix moviment, avançant ell i reculant ella (fig. 4). Finida la segona fase melòdica, en atacar el tercer motiu, es deturen i repeteixen el mateix moviment, si bé saltironant en lloc de relliscar i sense moure’s de lloc. Repeteixen tot el ball, però en els dos primers motius, en lloc d’avançar ella i recular ell i al contrari, es mouen de costat, primer vers la dreta i, en repetir, vers l’esquerra (gràfics 5 i 6).

Ball d’Isona, a la Conca de Tremp: Vegeu la referència en la pàgina 569, els gràfics i les figures en la 568 i la melodia en la 569.

Els ballaires, després d’haver ballat tota la tarda a la plaça, fan una rodona que volta pels carrers tot ballant i saltant, i adopten la forma allargassada que cal per a poder passar (fig. 1). El qui fa de capdanser corre sempre, agafat a la colla, fins a l’entrada del carrer, i allí es planta; el que hi va al darrera corre fins a posar-se al seu davant, i així segueixen tots els altres (gràfic 2). Quan han corregut tots, torna a córrer el capdanser fins a posar-se davant de tots; allí es detura i al seu darrera van seguint tots els altres, que, com ell, es deturen fins que no tenen ningú al darrera; llavors reprenen la correguda, sense rompre mai la rodona, i així volten tota la població (gràfic 3). Els músics segueixen contínuament els balladors.

Ball de la Pepa de Molig, al Rosselló: Vegeu la referència en la pàgina 571, els gràfics i les figures en la 570 i 571 i la melodia en la 572.

Dos grups de dones, les balladores i llurs mares, formen dues rengleres de costat i encarades; les noies ballen agafant-se les faldilles amb les dues mans ben eixamplades; les mares es posen les mans a la cintura (fig. 1 i gràfic 2). Marquen un punteig relliscat, ara amb un peu, ara amb l’altre. Acabada la primera part de la cançó, la primera agafa la seva filla per la mà dreta, li fa donar un tomb pel seu davant i la fa passar per darrera de la renglera de les mares (gràfic 3). La mare es retira del ball i la noia segueix ballant sola com abans, girada d’esquena al grup de les altres mares. Segueix el ball igual fins que la segona mare ha fet passar la seva filla, i continua així pel mateix estil fins que han passat totes les noies i no resta ja cap mare en el ball. Surt un ballador (fig. 4) per cada noia i ballen el ballet de quatre (gràfics 5, 6 i 7), elles eixamplant-se sempre bé les faldilles, i una vegada finida la corranda (gràfic 8) acaben el ball amb el salt (figura 9), en el qual ells agafen les balladores per sota l’aixella.

Ball del Ventall i el Ram, tradicional de la pagesia del barri de Gràcia i d’altres nuclis rurals del Pla de Barcelona: Vegeu la referència en la pàgina 610, els gràfics i les figures en la 611 i la melodia en la 612.

Les parelles, agafades per la mà i de costat, donen diverses voltes a la plaça en graciós passeig (gràfic 1), lluint elles el ventall rebut en obsequi i com a convit a la dansa per part del ballador. Fetes unes voltes seguint de costat i sense deixar-se anar de mans, marquen un airós punteig saltironat, segons indiquen el gràfic 2 i la figura 3, després del qual fan rístol (fig. 4 i gràfic 4 bis); es deixen anar de mans i descriuen dues voltes entorn de la plaça, ells en direcció oposada a la d’elles (gràfic 5), marcant un lleuger punteig saltironat (fig. 6), i en coincidir les dues colles tornen a agafar-se de mans les parelles i recomença el ball.

Ball de Rams de Sant Martí de Provençals: Vegeu la referència en la pàgina 612, els gràfics i les figures en la 613 i la melodia en la 614.

Treien ball els pavordes amb llurs companyes de càrrec, que passejaven solemnialment pel clos del ball, ells lluint el ram distintiu de llur categoria i elles el ventall (figura 1 i gràfic 2). Fet el passeig, s’encaraven i ballaven graciosament, marcant un petit i delicat punteig (gràfic 3 i fig. 4), i així donaven diversos tombs per la plaça o clos de ball, fins que se’n cansaven i donaven el ball per acabat (gràfic 5). Feta la dansa pels pavordes, priors o majorals, el ball restava obert a tots el confrares i l’altra gent.

Ball de Sant Isidre del Mallol, a la Vall d’Olot: Vegeu la referència en la pàgina 615, els gràfics i les figures en la 616 i 617 i la melodia en la 620.

Sant Isidre i els àngels caminen i no marquen cap punt. Els altres fan un punteig de punta i taló (fig. 1). Quant al moviment traslatiu, es limiten a un canvi de lloc; la del darrera passa al davant i al contrari, descrivint entre les dues com una mena de cercle al voltant del llaurador (fig. 2). La muller del Sant no es mou de lloc, però de tant en tant fa un giravolt sencer. A mig ball es desfà la corrua i figuren l’àpat (figura 2); després de l’àpat ve la batussa. El Sant i la seva muller figuren barallar-se: ajaguda ella a terra, ell li pega amb la filosa (fig. 4). Per acabar, les dues parelles fan les baldufes o els ganxets agafats de mans, tal com assenyala la figura 5, i voltant tan ràpid com poden, segons deixa entendre la figura 6, un grup vers la dreta i l’altre vers l’esquerra.

Ball de Sant Isidre, de Sant Privat d’En Bas, a la Vall d’Olot: Vegeu la referència en la pàgina 618, els gràfics i les figures en la 619 i la melodia en la 620.

El ballen tres parelles. Una d’elles simula ésser sant Isidre i la seva esposa, que sempre dansen entre les altres dues. Disposades les tres en fila (fig. 1 i gràfic 2), van descrivint voltes entorn de la plaça un nombre indeterminat de vegades. Mentre descriuen cercles, les altres parelles evolucionen entorn de la del sant, que no perd mai la seva situació central (gràfic 3) dins del conjunt del grup. De les evolucions de les altres parelles en donen idea el gràfics 3, 4 i 5. Fetes les evolucions referides, entra en escena un grup d’infants, generalment nenes (fig. 6), que abans vestien com d’angelets i escampaven blat, i avui fulles de roses, simulant sembrar; passen per entre els balla i res tal com indica el gràfic 7. Feta la passada dels infants, té lloc un àpat, després del qual es repeteix el ball diverses vedades sense la intervenció dels infants ni la figuració de la sembra.

Ball de l’Escombra, de l’aplec de Caldes de Boí, a l’Alt Pallars: Vegeu la referència en la pàgina 684, els gràfics i les figures en la 685 i la melodia en la 686.

Comença el ballador repicant de peus; segueix passant a ritme, ara un peu, ara l’altre, per damunt de l’escombra, posant-lo i traient-lo (figs. 1, 2 i 3). En acabar el motiu, fa rístol (fig. 4) amb l’escombra, es gira i resta altra vegada picant de peus, però en direcció oposada a l’anterior (fig. 5). En fer rístol no pot aixecar per res l’escombra del sòl, puix que és la condició essencial del ball. En picar de peus saltironeja. La barretina li penja esquena avall i li bot en saltar.

Ball de la cuca dels segadors de Subirats, al Penedès: Vegeu la referència en la pàgina 755, els gràfics i les figures en la 754 i la melodia en la 755.

Els segadors dansen entorn de la garbera formada per les garbes empilades. Comencen amb un ball rodó i al final del motiu melòdic es deturen i avancen un peu endins de la rodona, que ràpidament arroncen, i segueixen voltant (gràfic 1). Repeteixen la figura per tres vegades, després de les quals es deixen anar i branden a ritme les falçs, que mai no desemparen en tot el ball, i en arribar al compàs final fan un giravolt damunt d’ells mateixos (gràfic 2). Tomen a agafar-se de mans i repeteixen el ball rodó (gràfic 3) girats de cara enfora, ball que trenquen altra vegada i, sense perdre la disposició en rodona, s’encaren de dos i saltironen en la disposició que marca el gràfic 4, tot enlairant les falçs. Quan han saltat prou fan una cadena, fent dringar les falçs una amb l’altra en passar-se per la vora (fig. 5). Tot el ball es mou dins d’un ambient de molta alegria, de salts i de crits de joia, brandant i esgrimint les falçs contínuament.

Ball del Roser, de Lladurs, al Solsonès: Vegeu la referència en la pàgina 429, els gràfics i les figures en la 430 i la melodia en la 431.

Només el ballen les quatre parelles de pavordes. Surten a ballar les quatre alhora, disposades en dos grups determinats pel sexe, i donen una volta a la plaça en sentit contrari un grup de l’altre; els ballaires van un darrera de l’altre i elles paonen lliscant graciosament. Quan els dos grups es passen pel costat, els ballaires s’agafen en parelles, i mentre la primera surt a dansar sola enmig de la plaça, les altres segueixen voltant aparellades (gràfic 2). La primera parella inicia el seu ball amb un rístol, com indica la figura 3, i, com es veu pel gràfic 4, ballen de costat i sense agafar-se, tot marcant un airós punteig, saltironant ell i paonant ella, segons indica la figura 5. En repetir la melodia, ell evoluciona lleugerament entorn de la seva companya, que no para de paonar, mentre ell saltirona evolucionant (gràfic 6); vers el final del tema melòdic es troben altra vegada de costat, segons indica el gràfic 7, i en atacar la tonada el darrer compàs, s’encaren i acaben el seu ball amb una reverència en sentit d’acatament, indicat per la figura 7 bis. La primera parella abandona el centre de la plaça per deixar lloc a la segona, que fa el seu ball tal com ha fet la primera, la qual segueix voltant de costat, però no amb les altres dues que encara manquen ballar, sinó sola i separada de la vora i del centre per on passegen la tercera i quarta parelles i del centre on balla la segona, disposició que deixa entendre el gràfic 8. Finit el seu ball, la parella segona s’agrega a la primera, i surt la tercera al seu torn, que quan ha acabat cedeix el lloc a la quarta, i quan aquesta acaba el seu ball es dóna la dansa per finida.