DIA 13. SANT ALBERT D’UNYÀ

LA tradició diu que era fill del llogarret aranès d’Unyà. Era segador i, per do diví, segava més ell sol que vint segadors. Portava una falceta petita, petita, de les emprades per espigolar, i segava més que amb cent volants. Quan agafava un rem, amb un tancar i obrir d’ulls el tenia segat. Els altres segadors li tenien enveja i li feien tant mal com podien, però ell de tot se sortia, per gràcia celestial. Una vegada que segava, els seus contraris li van amagar una enclusa entre el tou de les espigues, i el sant, amb la seva falceta, que de tan petita ni es veia, va migpartir l’enclusa.

Una vegada que havia de travessar el riu Garona, els seus contraris van subornar el barquer, i no el va voler embarcar. N’Albert que sí, va tirar el barret a l’aigua, va posar-se de peus a dins i va travessar el riu amb tota tranquil·litat, talment com si fos una barca de debò.

Una altra vegada, que segava pel Gironès, els altres segadors, per treure-se’l del davant, el van empaitar a cops de pedra. A fi d’alliberar-se’n, es va orinar al fons d’una barrancada, i va fer-se un riu que els altres segadors no van poder travessar, i n’Albert se’n pogué anar tranquil·lament. Encara avui aquest riu rep la denominació d’Unyà, presa del nom del sant.

Els vells segadors el tenien per patró. També l’invocaven els barquers i passa-rius, per raó de la tradició que acabem d’explicar.

SANT PERE REGALAT

ELS paraigüers reclamaven el seu ajut perquè fes ploure força i, per tant, fes treure els paraigües de casa. Però soplujar-se sota un paraigua no comporta gaire el desgast d’aquest estri. Als paraigüers, a més de pluja, els convé que, mentre plou, bufi vent ben fort, que desgavelli i malmeti els paraigües. Portats per aquest interès d’ofici, a més del sant susdit resaven a la Mare de Déu de les Ventoses, i per tal que no s’enutgés la Verge Maria si acudien a un sant per demanar pluja, seguidament de resar demanant vent, invocaven la Mare de Déu de l’Aigua, perquè fes ploure.

Sant Pere Regalat també era reclamat contra el carboncle.

La pagesia del Gironès, par tal que l’any fos ben plujós i no manqués aigua als esplets, avui posaven els rosaris i creus de fusta dins de la pica d’aigua beneïda de l’església i els mullaven ben bé.

El matí d’avui, abans de sortir el sol, és el moment millor par a collir les herbes remeieres, que en aquest temps ja són prou crescudes i florides.

Abunda la creença que si plou el dia d’avui, també plou els quaranta dies següents.

SANT GRAU

ÉS l’advocat de les cireres i se’l figura amb una branca de cirerer o amb una cistella de cireres. Les contrades cirereres el reclamen i el qualifiquen de sant Grau Cirerer.