DIJOUS ABANS DE CORPUS
A les dues de la tarda d’avui, es pot dir que, popularment, comença el cicle eucarístic, amb un gran repic de campanes, que a les ciutats importants fan precisament des del cloquer de la Seu, i a les altres, des de l’església major. Aquest repic sembla que antigament era especial; però, ja des de fa anys, és el toc solemne de festa.
Els gegants, el gegantó Lladrefaves i l’àguila, de Valls (1921).
En moltes viles i ciutats s’ha conservat, fins a temps ben recents, el costum del pregó del Corpus. S’hi demanava que el veïnat s’adherís a la festa i, sobretot, que deixés el dol. Aquest pregó s’ha conservat, es pot dir, sense alteració des del segle XV, per bé que salvats els girs i les formes de llenguatge.
A Cervera, sortia de la casa comunal el secretari del municipi, vestit amb levita i barret de copa. L’acompanyaven les trampes i dos agutzils amb cota vermella, coll blanc de ruixa i punys per l’estil. El nunci feia el pregó de consuetud, anunciat pel toc típic de pregó reial. La crida, al fons, era igual com es feia en el segle XIV. Anunciava el dia de la festa; ordenava netejar els ràfecs i les façanes, adobar i enjoncar els carrers del curs.
Cada vegada que el pregoner anomenava el Santíssim, els qui l’acompanyaven es descobrien i inclinaven la testa respectuosament.
El gegantó Lladrefaves la seva muller i els nans, de Valls (1951).
Uns dies abans del Corpus, era costum que la gent endegués la roba de la temporada estival. Antigament fou costum que les dones es reunissin en colles per cosir, repassar i apedaçar la roba, i també per planxar-la servint-se d’un unglot de verro o bé d’una ampolla plana, plena d’aigua calenta, a tall de planxa. Les cosides en comú es feien precisament els dijous a la tarda. La d’avui solia ésser extraordinària, tant per a poder endegar els vestits bonics pel Corpus que s’acostava com perquè el dijous següent era festa i de cap manera no es pot cosir, perquè la roba es podreix i descús i hom risca de tornar se cec.