DIA 17. SANT AVI

CONTA la veu popular que era rei i que amb l’afany d’engrandir el seu poble i de donar benestar i riquesa als seus súbdits va persuadir-los de conrear la terra, estimulant-los amb l’exemple. Fou el qui va descobrir l’arada, i llaurava la terra que regava amb la seva suor. Ell fou qui amb el conreu dels camps va conduir la gent a la riquesa i a la prosperitat. Prenent exemple d’ell, hom creu que els reis més bons són els qui no han desdenyat el conreu de la terra, i hom diu també que Fart de la pagesia pot arribar a menar fins a la reialesa, puix que és l’únic que no han menyspreat els reis. Hom no té notícia de cap monarca que hagi descendit a fer cap altre ofici que el de pagès. La gent del camp l’havia venerat com a patró i el dia de la seva festa guarnien l’altar amb arreus i eines de conreu.

És comú a diversos pobles antics el mite de l’oracle que aconsella que sigui elegit rei aquell que trobin llaurant amb una parella de bous. El rei visigot Wamba fou escollit així. El bisbe que dirigia els qui cercaven monarca va ungir-lo al camp mateix.

Del jou que junyia els bous va aixecar-se’n un ocell blanc que volà cap al cel, i l’agullada de menar els bous va florir-li com a testimoni que la seva elecció era designi diví.