LA VIDA AL CAMP
ÉS el moment de la collita dels fruits primerencs. El calendari de pedra del monestir de Ripoll ens representa el maig per un home que cull cireres.
La feina del collir convidava molt a cantar, sobretot quan no resultava pesada i en especial quan era feta entre fadrinalla d’ambdós sexes. Hom cantava molt corrandes mig dialogades; eren cantades en grup pels collidors de cada sexe i en pla satíric. Havien cantat un tipus de follies qualificades de muntanyetes perquè comencen per un vers referent a la muntanya; en donem un parell per mostra:
Allí dalt de la muntanya
el cucut hi ha cantat;
quan les cabres trauran llana
les dones faran bondat.
Allí dalt de la muntanya
hi havia un pi novell
carregat de pinyes verdes
que us caiguessin al clatell.
Hi ha una cançó popular per diversos pobles mediterranis que havia estat molt emprada com a cançó de collir, i que solien dialogar entre collidors dividits en dos grups determinats pel sexe.
—Per més que em cantis aubades
casada amb tu no em veuran;
abans me’n faré una truita
que per l’aigua irà nadant.
A la griva griva,
a la griva van.
—Si tu et fas una truita
que pel riu ’niràs nadant,
jo em faré un pescador
que t’anirà pescant.
—Si tu et fas pescador
i m’aniràs pescant,
jo em faré una tortra
i pel cel ’niré volant.
—Si tu et fas una tortra
i pel cel te’n vas volant,
jo em faré un esparver
i t’aniré agafant.
—Si tu et fas un esparver
que m’aniràs agafant,
jo em faré una llebre
i pel bosc m’aniré amagant.
—Si tu et fas una llebre
que pel bosc es va amagant,
jo em faré un caçador
que t’anirà caçant.
—Si tu et fas caçador
i a mi em vas caçant,
valdrà més que ens casem
i ens morim estimant.[24]
Hi ha versions molt més llargues i gran nombre d’altres transformacions.
Per aquest temps s’entrecaven els blats per netejar-los de males herbes que els xuclen i no els deixen fer prou. Era feina de dones; empraven un caveguet i solien cantar força, car no era feina pesada. A Mallorca hi havia tonades especials. També s’espampolaven les vinyes. Hom aclaria els pàmpols perquè els raïms poguessin prendre més ufanor. Era feina que convidava a cantar; una de les diverses cançons que es cantaven era la següent:
Mes d’abril i mes de maig,
regalada primavera,
tots els vergers floriran,
els clavells i les rosetes.
Floriran els ametllers;
fan la flor blanca i vermella;
cantaran els rossinyols
per les fresques arboledes.
No canta, no, el meu cor,
pres per gruixudes cadenes,
les cadenes de l’amor,
més fortes que les de ferro.[25]
És el temps més bo per a treballar i cavar els horts, per tal d’assegurar la collita per la tardor.
Si pel maig caves ton hort,
colliràs per la tardor.
També és temps d’esbrotonar els arbres fruiters perquè el fruits prenguin més esplet:
Pel maig
a escabellar vaig.
El refrany diu, quant a la sembra del panís o blat de moro:
Si no sembres moresc pel maig,
no en menjaràs pas.
Per les terres planes de les contrades de migjorn es feien boïcs i formiguers per destruir les males herbes, insectes i animalons danyosos al camp.
Crema formiguers
pel mes de maig
si vols menjar pa.
Vers aquest temps es sega l’arròs, feina dura i anguniosa, puix que aquest vegetal creix en aigua i cal treballar amb mullena fins a mitja cama. La sega de l’arròs dóna lloc a una transhumància de gents del camp, per bé que molt menys important que la motivada per la de les gramínies.
Pagès que cava, segons un gravat sis-centista. (Col. de l’autor.)
Per les contrades que criaven cucs de seda ara començava la collita de fulles de morera per a donar-los-en. Era feina de nois, que solien anar-hi a colles en sortir de l’escola.
De les feines agrícoles pròpies del maig, la parèmia ens en diu:
Pel maig el bon pagès
de llaurar ha d’estar llest.
En eixut o en mullat,
pel maig el mill sembrat.
Sembra el julivert pel maig
i tot l’any en tindràs.
El meló, ni sembrat en maig
ni nascut d’abril.
Pel maig
a collir el safrà me’n vaig.
Bon any o mal any,
garberes pel maig.
Pel maig el rostoll al sol.
Pel maig,
a segar me’n vaig,
però no blat.
La flor tardana rarament arriba a fruitar, i el refrany ens ho confirma:
Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig.
Bellesa i flor de maig,
en un dia me’n vaig.
La flor de l’hermosura
com la flor de maig dura.
Ni flor de maig
ni dona sense empatx.
Ni dona desvergonyida
ni planta pel maig florida.
Dels fruits d’aquest temps la pagesia n’opina així:
Pel maig tot gra és espigat.
El maig deixa l’ordi granat
i el blat espigat.
El maig gemat
fa el bon blat
i l’agost
fa el bon most.
No diguis blat
fins que el maig no hagi passat.
El bon segolassar
pel maig ha d’espigar.
Civada i espelta
fins al maig no es desperta.
Pel maig floreix l’olivera
i grana el blat.
Flor d’oliver pel maig,
oliada per a tot l’any.
Pel maig, el cep en flor
no vol veure amo ni senyor.
Vi de maig, poc i dolent.
Tant el vi bo com el dolent
pel maig floreix.
El pa i el vi neixen dintre el maig.
La castanya
pel maig ja reganya.
Les cireretes,
d’una a una pel maig,
i pel juny, a grapats.
Pel maig, faves a raig.
Creuen a Mallorca que perquè les faves siguin toves i flonges cal coure-les amb aigua de pluja i amb preferència de la de maig; d’ací que hom n’arreplegués. Les faves constitueixen la menja humil de la pagesia mallorquina, com ho fou al continent abans de la difusió de les patates; els treballadors rurals gairebé no menjaven d’altra cosa, sobretot en aquest temps. Diu així la cançó:
En un mes vàreig menjar
noranta vegades faves;
es matí de trempades,
es migdia d’estofades
i es vespre, per variar,
mos les daven rescalfades.
La temporada de les faves coincideix amb el temps en què els mossos de pagès poden trencar el tracte que tinguin amb llurs amos, que no acaba fins per Nadal, i els poden abandonar sense caure en ban per raó d’un vell dret consuetudinari. Referent a aquest cas la parèmia ens diu:
Quan les faves fan cloc cloc,
nostramo, no sóc enlloc,
i qui té dolent amo
despatxar-lo pot.
Hom també podia fer ús d’aquest dret quan sentia cantar el xot o òliba petita, que era, no gens menys, en aquest temps:
Nostramo, ha cantat el xot,
i qui té dolent amo
despatxar-lo pot.
Les pluges, en aquest moment de l’any, són decisives per a les collites i desperten la inquietud entre la pagesia. La dita popular se’n fa profusament ressò, com es podrà jutjar per les mostres següents:
Pluges de maig fan créixer.
El pagès només té raó dos cops:
de la secada de maig i del fang d’agost.
Moltes pluges pel maig
fan malbé l’any.
Una pluja de maig i tres d’abril
valen més que els bous i el carril.
Maig núvol i juny clar,
pa per tot l’any.
Maig plujós, dolent per a l’hort,
i per al camp, hermós.
Diu la vinya:
—Tant me fa una pluja,
com dues, com tres,
però sense la de maig no faré res.
Pluges de maig,
garrofes a raig.
Aigua de maig,
pesta per al bestiar.
Maig fred,
mal per l’esplet.
Maig calent i plujós
fan l’any ric i abundós.
Aigua de maig,
pa per tot l’any.
Trons pel maig,
vents a raig.
Les pluges de maig desperten els cargols.
Pel maig
els cargols a raig.
Entre la mainada camperola fou freqüent l’amenaça de fer mossegar per un cargol, la qual produïa pànic.
Hom creu que aquest és el moment de l’any en què la terra i les plantes s’agermanen més bé:
Pel maig la terra pasta.
Pel maig la terra es fa embarassada.
Les aranyes marquen el grau d’intensitat de l’agermanament indicat. Estenen llurs teranyines per damunt del sòl, de terròs a terròs, i hom creu que com més filin i més grosses siguin les teranyines, més bona serà l’anyada, perquè la terra ha pastat més.
Aquest mes és el moment de l’any en què les abelles treballen amb més intensitat; és quan fan més mel i la millor. Procuren produir amb escreix la que poden necessitar per a tot l’any, puix que és el moment més florit i quan les flors són més rublertes de nèctar. La mel més exquisida és del maig. El refrany ens ho confirma:
Maig corrent,
la mel rossa com l’or,
blanca com l’argent.
Mel de maig,
rica mel;
mel de juny,
mitja mel.
La mel de maig,
la reina de les mels.
Mel de maig,
mel de rei.
Pel maig
la millor mel.
Anys enrera pel Camp de Tarragona, on el conreu de la seda havia estat molt estès, un dia d’aquest mes, que variava segons les poblacions, el sacerdot sortia al camp a beneir els cucs per tal que anés bé l’anyada de la seda. Aquesta benedicció no tenia res a veure ni amb la del terme ni amb la dels camps de les processons de les lletanies. Com que hom no podia beneir directament els cucs, perquè no n’hi ha pel camp, beneïa les moreres de la vora dels camins que els servien d’aliment.
Les fadrines casadores que van pel camp cerquen marietes, el graciós coleòpter brillant i viu de color; se’n posen un damunt del palmell de la mà i li pregunten per quin indret els vindrà l’amor amb l’ajut de la següent cançoneta:
Recollida per l’autor. Transcripció musical del mestre J. Tomàs.
I en dir el darrer vers somouen una mica la mà per tal d’induir l’insecte a volar i creuen que del costat de la direcció que ha pres els vindrà el galant que les farà esposes.
Per la regió del Montserrat anomenen oriol a la marieta, i les fadrines la consulten amb aquesta altra cantarella que alhora els demana que el galant sigui bona persona:
Recollida per l’autor. Transcripció musical del mestre J. Tomàs.
També és costum consultar una marieta quan hom es desorienta i perd el camí. Semblantment com per l’ordalia anterior, hom se la posa damunt de la mà i la indueix a volar tot cantant-li:
Recollida per l’autor. Transcripció musical del mestre J. Tomàs.
I per la direcció que pren la bestiola en volar creu que ha de seguir per anar on li interessa.
Per l’Empordà la mainada voltava pels bladars, arrencava espigues i les desgranava tot cantant:
Recollida per l’autor. Transcripció musical del mestre J. Tomàs.
I creia que el gra sortia més de pressa per efecte de la cantarella. És possible que l’entreteniment infantil recordi alguna vella pràctica màgica conduent a afavorir i provocar el granament de les espigues.