DIA 27

AL punt de mitjanit d’avui, a Verdú, sona la campana grossa, amb un toc especial que anuncia l’acabament del mercat del bestiar boví i el començament del de llana. Grans ramades d’ovelles, que estaven acampades per la rodalia, emprenen llur marxa cap a la població, produint gran fressa amb el típic dringar de llur esquelleria, que contrasta amb el so greu de les esquelles dels bous, que, pesats i lents, abandonen la ciutat per cedir el lloc a la xaiada bellugadissa i juganera.

SANT PERE ERMENGOL

NAT a la Guàrdia de Prades i fill del noble cavaller Arnau d’Ermengol, propparent del Comte d’Urgell. Així que va néixer, el seu pare va cridar un bruixot perquè llegís l’oracle del nadó i li profetitzés l’esdevenidor. El bruixot, horroritzat, va dir que una forca el faria sant; que fóra un home molt dolent i malvat, però que arribaria a ésser sant. Aquest pronòstic tan contradictori va enfuriar el cavaller Arnau, que volia penjar el bruixot de la torre més alta del castell, però l’oracler va ésser més llest que ell i va fugir de la presó on el va fer tancar, posant en joc el seu art de bruixeria.

El donzell Pere, de jove, féu tronar i ploure. Obligava els seus vassalls a pujar aigua al castell, cada dia un vassall diferent i per torn. Els feia fer set viatges cada jornada, i havien de portar cada vegada una bóta molt grossa, que havien de fer rodar plena d’aigua costa amunt. Al qui no feia els set viatges el castigava durament. El seu pare li reprovava aquesta conducta tirànica, fins que un dia van tenir una forta disputa, de resultes de la qual el donzell se’n va anar de casa i va formar una partida de lladres, que ell va capitanejar, i que fou el terror i l’estrall de les serralades de Prades i del Montsant. Moltes vegades va aixecar-se el sometent en contra d’ell i el rei va posar el seu cap a preu. El noble cavaller Arnau, avergonyit de la conducta del seu fill, va armar una gran partida de gent i va dedicar-se a la seva persecució fins que va assolir de trobar-lo i fer-lo presoner. Les paraules paternals del car valler van arribar al cor del seu fill, que li va prometre lliurar-se a la vida retirada i recta. El cavaller Arnau amb la seva influència va recaptar el perdó del rei per al seu fill.

El donzell Pere vingué a Barcelona, i un dia que passava pel davant de l’església de la Mercè es va posar a fer un xàfec imponent. El donzell va soplujar-se a l’església, i anà a fer oració davant de la imatge de la Mare de Déu de la Mercè, la qual se’l va mirar amb uns ulls tan compassius i tan planyívols, que va commoure el donzell, el qual decidí fer-se frare mercenari, i així ho complí. Una vegada que va anar a Moreria, amb un altre company, per redimir uns esclaus, es van trobar que no portaven prou diners i van convenir que mentre el company tornaria a Barcelona a cercar els diners que li mancaven, en Pere restaria entre els moros com a penyora. Quan el company va ésser fora, en Pere va lliurar-se a predicar la llei de Déu entre els moros, que, irritats perquè desdeia de la llei de Mahoma, el van penjar. Quan feia vuit dies que era penjat, va arribar el company, el qual, en saber la desventura de l’altre, volgué anar a fer-li oració, i trobà que encara era viu, car la Mare de Déu durant aquells vuit dies l’havia sostingut enlaire perquè la corda no l’escanyés, i li havia donat llet dels seus pits per tal d’alimentar-lo.

En Pere Ermengol va viure encara molts anys, però tenia al coll una ratlla morada que recordava el frec de la corda, i sempre més anà amb el coll torçat, com solen posar els penjats, i va tenir el color de la cara com si fos mort. La gent sentia per ell gran devoció, tanta, que quan anava pel carrer es llançava als seus peus, els hi besava i li feia impossible el transitar, fins al punt que el general dels mercenaris li privà d’anar pel carrer.

El bruixot va tenir raó amb la seva profecia, puix que una forca el va fer sant, i va portar molt mala vida i molt santa vida. El cavaller Arnau féu fer crides perquè es presentés el bruixot que tan bé havia profetitzat l’esdevenidor del seu fill, a fi d’honorar-lo i agrair-li-ho com es mereixia.

Les nostres àvies invocaven sant Pere Ermengol perquè guardés llurs fills de caure en temptació de robar i perquè els salvés de parar a la forca com se n’havia salvat ell.

SANTA ZITA O ZETA

LES serventes o minyones de servei la veneraven perquè, segons tradició, havia estat serventa. Per la Catalunya nova ratllant amb l’Aragó veneraven santa Agatòclia, que havia estat serventa a Mequinença. La veu popular les feia devotes de santa Cendrosa.

SANTA MARGARIDETA

ERA serventa d’un hostal i per la seva grau honestedat va arribar a ésser santa. Les moces d’hostal tostemps han gaudit de molt mala fama. Hi ha diversos refranys, poc decorosos, que se’n fan ressò. Aquesta santa volgué combatre la temptació i superar-se per la virtut, i escollí fer de serventa en un hostal molt gran i de molt de tragí, per tal de servir millor a Déu mantenint-se pura enmig de tant i tant de vici. Les serventes d’hostal la tenien per patrona i la reclamaven perquè els donés la força de voluntat i la virtut que van distingir-la. No sabem que fos venerada enlloc, ni que les moces d’hostal li retessin cap culte especial.

SANT TORIBI DE MOGRAVEJO

ÉS venerat a Girona. L’invoquen les parteres perquè els ajudi a tenir una hora ben petita. També el reclamen els cecs, els coixos, els manxols i, en general, la gent tolida i esguerrada.