DIA 1. EL VENERABLE ÀNGEL DEL PAS
ERA perpinyanès. Conta la tradició que la Mare de Déu, per tal de premiar la seva virtut i la seva santedat, cada cada nit baixava a visitar-lo i sostenia amb ell una estona de conversa. No compta amb gaire devoció.
El venerable Àngel del Pas, de Perpinyà, segons una estampa vuit-centista. (Col. de l’autor.)
SANT CLAUDI
SEGONS la llegenda, era coix i esguerrat en gran manera. Per a fer bé comprava als forners tant pa com feien i el donava als poltres de Jesucrist. I. per efecte de la seva santedat, per cada pa que comprava en repartia sis, perquè se li multiplicaven. Mentre ell visqué, a la seva terra es va acabar la misèria, tothom pogué menjar a compliment i no hi havia pobres. Per raó d’aquesta tradició, sant Claudi és invocat pels coixos i pels esguerrats en general. Els pobres i gent indigent s’hi encomanen perquè no els manqui el sant pa de cada dia, i creuen que pel seu ajut el tenen ben assegurat. També el tenien per patró els qui venien pa sense ésser forners ni flequers, és a dir, els comerciants de pa que no en feien ni en coïen.
El captaire, segons una auca vuit-centista. (Col. de l’autor.)