DIA 22. SANT PAU DE NARBONA

HAVIA estat Sergi Pau, el gran procònsol de la cort romana i personatge de gran influència i de rellevant fama. El mateix dia que va casar-se va arribar a Narbona l’apòstol sant Pau i va fer una gran prèdica, la qual va sentir el procònsol en sortir de noces, i el va commoure i colpir tant, que va deixar la seva muller, amb qui anava de bracet, i va posar-se al costat de sant Pau, al qual va seguir en les seves predicacions, sense mai deixar-lo fins que morí. I a fi d’assimilar-se més les doctrines i les paraules del seu mestre, va adoptar el seu nom i es féu posar Pau en ésser batejat per fer-se cristià. Mort l’apòstol sant Pau, el seu deixeble Pau de Narbona se’n va venir a la muntanya catalana i va fer penitència en una cova del cim de Sant Pere de Roda, des d’on veia la mar i la muntanya que, immenses l’una i l’altra, s’estenien als seus peus i a les quals cada dia adreçava ell una gran prèdica: a la mar, perquè se l’emportessin les onades i la fessin arribar més enllà de les aigües; i a la muntanya, perquè la sentissin els núvols i el vent i se l’emportessin enllà de la terra. La tradició encara ensenya la cova de Sant Sergi o de Sant Pau, i la parèmia, quan parla d’algun casat allunyat de la muller, diu:

També es diu sant Pau d’Anglesola, car la tradició conta que amb el seu mestre van passar per aquesta població, on va acudir a escoltar-los tot l’Urgell i on sempre més fou venerat.

En el transcurs de les guerres de mitjan segle XVII, una nit es presentà sant Pau de Narbona a casa del veguer de Vic, en Miquel Clariana, i li digué que havia baixat expressament del cel per tal de prevenir-lo sobre les intencions que tenien les tropes franceses d’apoderar-se de la ciutat de Vic, la qual ell, el sant, estimava molt, perquè, quan anava per Catalunya a predicar la llei de Déu amb l’apòstol sant Pau, fou Vic la ciutat que millor va acollir-los i que amb més sol·licitud va escoltar-los. El veguer va escoltar les paraules del sant que s’interessava per la sort de Vic, i mercès al seu consell fou possible evitar que els francesos prenguessin la ciutat. En record d’aquesta tradició, fins a temps moderns s’havia celebrat a Vic la processó del veguer, durant la qual, el portacreu, quan passava per davant de can Clariana, donava, amb la creu, tres cops a la porta, en memòria del tres pics que va donar sant Pau en trucar a cal veguer Clariana la nit que hem esmentat.

Les dones a les quals havia fugit el marit i les que temien que els fugís o les abandonés, resaven a sant Pau de Narbona perquè els el fes tornar o no els marxés, en record del que ell havia

SANT EPAFRODITE

BISBE de Tarragona, baró de grans mereixements i virtuts, que li valgueren el coronament de sant.

SANT NICOLAU DE FLUE

HAVIA estat ramader i pastor, segons la tradició. Per això el veneraven els ramaders i els tractants en bestiar de llana i de pèl menut, com són cabres, porcs, conills i d’altres.

Els vells pescadors començaven avui a pescar la sardina i a calar els sardinals. I com que s’escau la festa de Santa Caterina vídua, deien: