LA VIDA A LA COSTA
AQUEST temps era l’adequat per a tota mena de pesca, tant en les aigües dolces com en les salades. El calendari del tapís de Girona representa aquest mes per un pescador. El mar està pla; diuen que fa mar de dones, i pel cel pasturen ramats de cabretes: núvols blancs i menuts que van a colles i aixequen vents cremadors, calents i humits, procedents de terra, que encalmen el mar vora de la costa i l’inflen una mica endins.
Vers aquest temps començava la pesca amb forquilla, que consistia a vigilar des de la ribera el pas dels peixos i tirar-los una forquilla, generalment de tipus corrent, amb les punxes ben esmolades i afinades. Calia tenir molta pràctica per a endevinar la presa, puix que s’havia de corregir l’error visual produït per la refracció de l’aigua que fa veure les imatges un xic desplaçades del lloc exacte on són.
Per Sant Joan,
mar petit
i mar gran.
(Petit tocant a terra i inflat a unes quantes milles endins.)
Quan Sant Joan
pastura les cabres,
mar bonança
i mar brava.
Quan Sant Joan fa de pastor,
no t’allunyis gaire, pescador.
Hom creu que és el temps millor per a la pesca del palangre i del bolitx.
El palangre i el bolitx
volen sol de juny pel mig.
Bot palangrer, segons un dibuix de l’obra Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador. (Bibl. de Catalunya.)
La llargada excessiva del dia escurça les hores de fosca per a pescar a l’encesa.
El sol del juny
estalvia llum.
Vers la darreria d’aquest mes comença a abundar la morena, que es pesca amb gran intensitat fins a la darreria del mes vinent:
De Sant Joan
a Santa Magdalena
es pesca la morena.
La morena, segons una auca set-centista de peixos. (Col. de l’autor.)
Hom creu que és el millor moment de l’any per a navegar, puix que són molt excepcionals les marors i correnties. Hom atribueix al gran navegant genovès Andreu Dòria aquesta dita, comuna als pobles llatins de la ribera mediterrània:
Juny, juliol, agost i Maó són
els ports millors del món.
El refranyer mariner afegeix encara:
Juny, juliol i agost,
per a navegar són els millors.
Si vols anar per mar,
el juny o el juliol has d’esperar.
Qui vulgui anar per mar sense perillar,
pel juny o pel juliol s’ha d’embarcar.
El juny i el juliol
els millors vaixells són.
Vaixell, segons una auca de la segona meitat del segle XIX. (Col. de l’autor.)
Per aquest temps hom emprenia viatges llargs i els vells mariners rarament es trobaven a les seves llars; d’ací que diguessin:
Per Sant Joan,
a la mar gran.
Vers aquest temps en què la pesca de la llagosta té importància, la quitxalla de Calella de Palafrugell i d’altres platges de la Costa Brava havia jugat a la llagosta, que venia a ésser com una variant marinera de la xarranca. Damunt de la sorra de la platja es feia un traçat molt simple, variable segons les localitats, al centre del qual es posava un palet que calia fer córrer seguint les regles establertes. El jugador evolucionava de mans a terra i de cara enlaire, simulant ésser una llagosta. Si en caminar de mans a terra o en fer córrer el còdol s’esborrava alguna de les línies del traçat, havia esguerrat el joc i calia tornar a començar o cedir el lloc a un company. Cada vegada que es repetia la jugada calia allisar ben bé el terreny per tal d’esborrar les petjades del jugador anterior i tornar a traçar la figura, perímetre i camp de l’acció. La seva persistència només entre nuclis d’infants costaners porta a pensar si pot tractar-se de la romanalla d’alguna pràctica màgica conduent a afavorir la pesca.
La llagosta, segons una auca de peixos vuit-centista. (Col. de l’autor.)