DIUMENGE SEGÜENT A LA MARE DE DÉU DE L’ENCARNACIÓ

EL diumenge següent al dia de l’Encarnació hom celebrava l’aplec del pa i l’empenta a l’ermita de la Mare de Déu del Puiggraciós, a l’alt Vallès. Els administradors de la Mare de Déu donaven als concurrents un panet beneït i, segons el dir popular, una empenta. D’ací s’ha derivat el nom de l’aplec. Hom diu també que, per tal de deixar expedita la placeta del davant de l’ermita, que s’atapeïa de gent, els pavordes donaven empentes a la gernació. L’ermita és administrada per set grans masies, que, per torn, curen cada any de l’organització de l’aplec, i del repartiment del pa pel seu compte. Casa hi hagué que, alguns anys, pastà dos dies sencers i que arribà a repartir més de tres mil pans. La casa que ha curat de la celebració de la festa pasta una gran coca amb pinyons i sucre, i la fa portar per un servent a la casa que ha de curar de l’organització de la festa l’any següent. La coca fa així l’ofici de transmissió de càrrec d’administrador i d’anunci i record de l’obligació contreta. Aquest aplec és molt concorregut per la pagesia de l’alt Vallès i de la Plana de Vic.

És remarcable que el pa que hom repartia en els aplecs fins a la darreria del segle passat, en molts dels ermitatges, era de civada o de sègol, i ben poques vegades de blat. El conreu de les llavors blanques, a casa nostra, fou força anterior al de les daurades. El blat representa un notable avenç dins de la història dels conreus agrícoles i és relativament tardà. La persistència a fer panets de llavors més bastes i de conreu anterior al blat pot recordar moments en què aquesta gramínia era tinguda per escassa i preciosa i no s’emprava encara en les cerimònies rituals que vénen a recordar els aplecs en general.

En la majoria dels vells aplecs es feia una processó en la qual la imatge era passejada pels camps i boscos. Durant el seu curs el sacerdot beneïa el terme als quatre vents i, amb ell, els conreus i les arbredes i boscúries de la rodalia.

DARRER DIMARTS

SEGONS la veu popular, s’escau sant Escuder, patró i advocat dels gitanos, perquè ell també ho era. Hom diu que li demanen molt fervorosament que no els doni feina, puix que tenen el treballar per pecat i com una vergonya. Només treballen els gitanos mestissos; els purs ho consideren com una deshonra. Només fan tres oficis: d’esquiladors, d’estanyapaelles i de cistellers, i només treballen una estoneta cada set dimarts. Tot bon gitano ha nascut i s’ha de casar en dimarts, i no pot ésser rei de la gitanada el qui no hagi nat en aquest dia.

DARRER DIVENDRES

SEGONS la càustica popular, avui feien festa els bornis i els de mirada extraviada, els quals feien llum als seus sants protectors sant Mig i sant Extraviat. Cal dir que les imatges d’aquests sants no les ha vist mai ningú i que les característiques de llur vida no figuren en cap martirologi.

Avui també celebra el seu sant el dimoni, i mentre uns creuen que, abstret commemorant la festa, descura els seus negocis i hom se’n pot aprofitar, d’altres opinen que, tot al contrari, avui augmenta en gran manera la seva força i és més temible.

Hom fa recaure així mateix en aquest dia la festa de la Mare de Déu Patusca i de sant Esquilant, patrons de les bruixes i tan apòcrifs i fantàstics com els altres que hom fa escaure en aquest dia excepcional.